Fa un poc temps que, atret per la curiositat, he començat a jugar amb el chat gpt, i realment és molt difícil de resistir-s'hi. Tot plegat genera una barreja d'admiració, sorpresa, desig de jugar davant tantes oportunitats, i també incertesa, por, i dubtes davant la idea que això interfereixi la tasca d'altres creadors. O potser no dificulta, sinó que la facilita? Tot plegat genera dubtes morals que, d'altra banda, ja hem anar digerint més o menys els humans anteriorment en tota la corrua de noves tecnologies aparegudes.
Avui us mostro una conversa mantinguda amb el chat gtp, on li proposo que il·lustri uns quants nanocontes meus de gènere negre, i que n'escrigui d'altres. Tant o més sorprenents que les imatges, són els seus comentaris Jutgeu vosaltres mateixos:
-Hola, vols il·lustrar un altre
nanoconte?
_És clar! Comparteix el nanoconte
i generem la il·lustració. 😊
_Crec
que quedaria bé en format còmic i en blanc i negre, amb algun toc de color
vermell
_M'agrada
la idea! Comparteix el nanoconte i et generaré una il·lustració en format
còmic, en blanc i negre amb tocs de vermell. 🔴🖤🤍
_Li diuen Harry el Fred. Tres
segons abans d’esclatar la bomba oblida els motius; tres segons després, les
conseqüències.
-Aquesta escena té un gran impacte visual! Imagino una vinyeta amb en Harry en blanc i negre, amb una expressió de confusió en el moment abans de l'explosió, i després una segona vinyeta amb les conseqüències, potser amb un únic detall en vermell per donar dramatisme (com la flama de l'explosió o una taca de sang). Genero la il·lustració! 🎨🖤🔴
Aquí tens la il·lustració en
format còmic, en blanc i negre amb el toc de vermell! Crec que capta bé la
tensió abans i després de l'explosió. Si vols algun altre enfocament,
digues-m'ho! 🔥🖤🔴
-Fantàstica, te'n passo un altre
del mateix estil
-Genial! Comparteix el nanoconte i el convertim en una altra il·lustració amb el mateix estil. 🔳🔴
-Dur l’instint criminal a les
venes. A pàrvuls robava plastilina i a primària olorova pegament, l’assassí del
compàs.
- Un nen petit amb un somriure trapella, amagant
plastilina robada darrere l’esquena.
- Ja més gran, amb una mirada perduda mentre
olora un pot de pegament.
- A l’institut, amb un compàs tacat de vermell a
la mà i una ombra inquietant darrere seu.
Genero la il·lustració en blanc i
negre amb tocs de vermell! 🎨🔳🔴
Aquí tens la il·lustració en
format còmic! Crec que transmet bé l’evolució inquietant del personatge. Si
vols ajustar algun detall, fes-m’ho saber! 🔳🔴
-Genial, et passo l'última avui del mateix estil
-Apareix un cadàver a la vora del
riu. A l’altra, es dispara la demanda de prismàtics.
- Un cadàver a la vora del riu, amb la policia
investigant. Potser algun detall en vermell, com una taca de sang o la
llum d’un cotxe de policia.
- A l’altra banda del riu, una botiga amb un
cartell de “EXHAURITS” sobre els prestatges de prismàtics, i gent mirant
cap a l’escena amb expectació.
Genero la il·lustració! 🔳🔴
-Podries crear tu un
nanocote de gènere negre similar als meus?
-És clar! Aquí tens un nanoconte
de gènere negre seguint l'estil dels teus:
Va trobar la carta de comiat
sobre la taula. No entenia per què la tinta encara era fresca. Tampoc per què
la pistola estava a la seva mà.
Si t’agrada, el podem il·lustrar
en format còmic!
_En pots escriure dos més?
Per descomptat! Aquí en tens dos
més:
- Quan la policia va arribar, la caixa forta era
buida i el cadàver encara calent. L’únic testimoni? Un lloro. Llàstima que
només repetia: “Obre la caixa o disparo”.
- La detectiu va somriure en veure l’escena del
crim. Tot estava net, impecable. Massa net. Va prémer el polsador de llum
i va esperar. Al cap de dos segons, les parets van començar a degotar
vermell.
Si t’agrada algun per il·lustrar,
digues-m'ho
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada