5 de març de 2025, camí de la presentació de A voltes, un planeta, a la llibreria Ona de Barcelona. Quan l’autobús aparca tinc molt de temps, i travesso l’Eixample amb destí concret, però rumb incert, procurant que no es noti gaire que faig d’espectador badoc. Aturat dempeus en un semàfor, veig com un autobús canvia de carril amb una brusquedat que motiva el conductor del cotxe del darrera a tocar el clàxon uns quants segons i, imagino, cridar uns quants insults que el soroll del trànsit, i el que ell mateix genera, no em permeten escoltar, i que mantenen dins d’una indiferència impertèrrita de monjo zen el xofer del transport públic. Per tal de manifestar de forma més ostensible la seva opinió, el conductor del cotxe, quan passa tot just pel meu davant, abaixa la finestreta, i treu la mà d’on sobresurt, desafiant i enlairat, el dit del mig. Un home, plantat al meu costat, que no ha estat atent a la maniobra anterior i no entén el motiu del groller gest, crida sorprès i indignat: A mi? Per què?! El conductor, per a aclarir el malentès, assenyala l’autobús que ha girat a l’esquerra cap a no sé quin carrer irrellevant per a aquesta història. L’home del meu costat, crida ja més tranquil, com si s’hagués tret una càrrega del damunt: Ahhhhh! Quan el semàfor de vianants es posa verd, tots els nostres camins es dispersen. Benvingut a la cordial capital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada