Ahir ens va deixar Robert
Redford, als 89 anys d’edat. Forma parta d’una llarga llista -massa llarga i
que fa por- d’actors i actius que han format part de la meva vida emocional i
que ja no estan entre nosaltres. En primer lloc, és inevitable i sincer un
sentiment de tristesa, solidari perquè és una persona que t’ha fet passar bons
moments i et sap greu, però que aparquem en comprovar que podem continuar
gaudint d’ell i les seves pel·lícules, sovint de seguida en les reposicions que
totes les cadenes programen aquests dies.
Robert Redford és un d’aquests
actors que m’ha acompanyat tota la vida, com molts. Com a fet distintiu, al principi, destacava
la seva bellesa, que el va convertir en un model a seguir, en un sinònim de
cert tipus de masculinitat, fins al punt que vaig arribar a escoltar que
determinada persona era un Robert Redford, per a lloar el seu aspecte físic.
Jo, que tinc tendència sentir-me més atret per la bellesa femenina, no podia restar
indiferent a la bellesa de Robert Redford, hipnòtica, magnètica.
En general la bellesa és un
punt a favor per aconseguir moltes coses a la vida, facilita el camí, obre
portes, sobretot al món de l’espectacle; però també pot comportar
desavantatges, com que oculti les capacitats interpretatives, que es menyspreïn
–veritat, Marilyn? No ha estat el seu cas. Les seves interpretacions no tan
sols ens han magnetitzat per la seva mirada, per la rialla trapella –sobretot en
companyia d’un altre que no li val al darrere en bellesa com Paul Newman. Els
seus personatges ens convencen, són humans, tenen quelcom a dir-nos que, sense
esforç, entenem que és interessant.
Em queia bé, hi hauria
portat una conversa de bona gana. La seva figura va anar més enllà de la interpretació,
de la direcció, de la creació del festival Sundance –qui sap si la seva millor
obra. Defugia les lluentors de la fama; d’alguna manera ens feia posar els peus
a terra, era un més dels nostres, pobres humans que surem en aquest món que el
preocupava.
I què guapo serà continuar
mirant-ne una de Robert Redford!

1 comentari:
Tot el què escrius ho fas tan bonic i tan humà. Moltes gràcies per compartir amb nosaltres el teu talent imparable.
Publica un comentari a l'entrada