17 de setembre 2025

Una de Robert Redford

 

Ahir ens va deixar Robert Redford, als 89 anys d’edat. Forma parta d’una llarga llista -massa llarga i que fa por- d’actors i actius que han format part de la meva vida emocional i que ja no estan entre nosaltres. En primer lloc, és inevitable i sincer un sentiment de tristesa, solidari perquè és una persona que t’ha fet passar bons moments i et sap greu, però que aparquem en comprovar que podem continuar gaudint d’ell i les seves pel·lícules, sovint de seguida en les reposicions que totes les cadenes programen aquests dies.

Robert Redford és un d’aquests actors que m’ha acompanyat tota la vida, com molts.  Com a fet distintiu, al principi, destacava la seva bellesa, que el va convertir en un model a seguir, en un sinònim de cert tipus de masculinitat, fins al punt que vaig arribar a escoltar que determinada persona era un Robert Redford, per a lloar el seu aspecte físic. Jo, que tinc tendència sentir-me més atret per la bellesa femenina, no podia restar indiferent a la bellesa de Robert Redford, hipnòtica, magnètica.

En general la bellesa és un punt a favor per aconseguir moltes coses a la vida, facilita el camí, obre portes, sobretot al món de l’espectacle; però també pot comportar desavantatges, com que oculti les capacitats interpretatives, que es menyspreïn –veritat, Marilyn? No ha estat el seu cas. Les seves interpretacions no tan sols ens han magnetitzat per la seva mirada, per la rialla trapella –sobretot en companyia d’un altre que no li val al darrere en bellesa com Paul Newman. Els seus personatges ens convencen, són humans, tenen quelcom a dir-nos que, sense esforç, entenem que és interessant.

Em queia bé, hi hauria portat una conversa de bona gana. La seva figura va anar més enllà de la interpretació, de la direcció, de la creació del festival Sundance –qui sap si la seva millor obra. Defugia les lluentors de la fama; d’alguna manera ens feia posar els peus a terra, era un més dels nostres, pobres humans que surem en aquest món que el preocupava.

I què guapo serà continuar mirant-ne una de Robert Redford!

1 comentari:

Roser ha dit...

Tot el què escrius ho fas tan bonic i tan humà. Moltes gràcies per compartir amb nosaltres el teu talent imparable.