Contraportada
Pau, funcionari jubilat, acaba de separar-se de la seva
dona. El nou estatus emocional l'empeny a submergir-se en els laberints de
l'adolescència, un període en què els rampells i les dissorts executaven la
seva incomprensible dansa. El retorn a aquest territori convuls, carregat
d'interrogants, ressuscitarà personatges transcendentals, entre els quals
destaquen l'àvia clarivident o l'amic que es regeix per codis indesxifrables.
Crònica de l'àngel fosc ens remet a paisatges interiors
incòmodes: la naturalesa de l'amor i la culpa, la cerca desesperada de la
pròpia identitat, la fascinació pel que és demoníac. Equacions sorgides en edat
primerenca, que operen des de l'ombra durant vides senceres, i que no sempre
són resoltes.
Comentari
Conec l’autor, tortosí d’origen, gràcies a Numen, l’activitat
que vam organitzar des dels diLLUMs d’arts al Forn en què homenatjàvem a totes
aquelles persones de les Terres de l’Ebre que havien rebut premis l’any anterior.
El seu nom va aparèixer com a guanyador d’un premi de teatre. Després he llegit
diverses de les seves obres teatrals, i sempre m’han aportat bones sensacions i
fortes dosis de reflexió. Suposo que en la creació d’aquestes obres devia tenir
en compte que fos factible la seva representació, i sovint comptaven amb pocs
personatges que interactuen en espais reduïts.
Imagino que com a creador ha volgut explorar nous espais,
explicar històries que requereixen d’eines literàries diferents, com la
novel·la. Crónica del ángel oscuro és el seu debut amb aquest gènere. L’argument
s’explica a la contraportada que he transcrit. La seva forma de narrar aquí és
més pausada, fácil de seguir, coneixedor que disposa de més temps i espai per a
endinsar-nos en la historia, per a intentar explicar-la, tot i que no manquen
girs per a fer-nos llaminer el viatge, i petites perles que ens el fan més
bell. He escrit “llaminer” i potser no és la millor paraula per a descriure el
llibre, ni el trajecte vital del protagonisme. amarat d’un to gairebé amarg i,
sobretot, de certa incertesa i vulnerabilitat.
Tot just a l’inici del llibre, i a la mateixa portada,
apareix una serp que es presenta davant del protagonista de la mà del seu amic
Daniel. En dedueixo una forta càrrega simbòlica.
El llibre m’ha recordat moltes novel·les que parlen d’aquest
pas de l’adolescència a la joventut, a la maduresa, de les dificultats, dels
dubtes, de la forta influencia de determinats amics, de l’amor sovint
inabastable o, com a mínim, incomprensible. M’ha vingut a la ment La busca, de
Pío Baroja, ambientat moltes dècades enrere, on la recerca de la identitat, d’una
sortida a aquest laberint vital dels anys tendres sovint és ple d’entrebancs. M’ha
recordat també Incerta glòria, i la magnètica presència del Soleràs, que tan
aviat atreu com repèl.
Es podria interpretar com una recreació del paradís perdut,
del paradís de la innocència, potser, amb la seva temptació, el seu dimoni
serp, el seu àngel protector que fa el paper d’àvia, la possibilitat de
redempció final dels teòrics pecats. Però aquí no hi veig cap déu que jutgi, ni
castigui, no veig el Rafael fent aquest paper; com diu un personatge, potser
els dolents o els culpables som nosaltres.
Us deixo algun petit fragment que m’ha cridat l’atenció,
i una lectura.
Digo nuestro aunque a estas alturas el posesivo plural ya
me sabe a ceniza.
El adolescente, maestro de lo superficial, no entiende
otro lenguaje que lo inmediato, y considera el propio cuerpo i el propio rostro
como únicas divisas que el prójimo sopesa para tasarlo. Los demás atributos
pertenecen al reino de la incertidumbre.
Me contorsionaba entre una tendencia natural al aislamiento y un frnético deseo de ser comprendido y amado.
forcejeaba por salir del pozo agotado de la infancia
tuve que asumir el dulce malestar que me provocaba su
proximidad
me traslada a un momento de la vida en que el escepticismo no había anestesiado todavía las emociones.
Durante los primeros años de juventud nos vemos catapultados desde el desconcierto de la adolescencia hacia un mundo cuyos engranajes ignoramos y donde intentamos sobrevivir sin herramientas ni experiencia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada