Fa un parell d’anys ens vam canviar de casa. Ara, sobretot, gaudim de molta llum, i d’unes vistes esplèndides, d’amples horitzons. Des d’una finestra, més enllà de la plaça que hi ha al davant, es veuren diversos edificis del barri. De seguida em va cridar l’atenció el perfil d’un dels fumerals que, per la seva forma i posició, hi imagino una persona asseguda llegint un llibre que té a les mans. M’encanta tenir un veí així, m’hi sento reflectit. Compartim passions i mirades, perquè està assegut d’esquena a mi, de cara al meu mateix horitzó. La seva companyia m’aporta serenitat, em protegeix en certa manera, com sempre han fet els llibres, em fa sentir calidesa, com a casa, com la llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada