Avui he participat al Club de lectura de la Biblioteca de Tortosa, per comentar El otoño del patriarca, de Gabriel García Márquez.
En primer lloc, felicitar l'actual coordinador, Joan Maria Romaní, per la tria. Jo segurament no hauria estat prou agosarat, perquè la lectura del llibre comporta certa complexitat, i visualment sembla molt dens, amb pocs punts i seguit, sense punts i a part, i molta gent que l'inicia pot estar temptat a deixar-la a les primeres pàgines.
El vaig llegir per primer cop l'any 1985, mentre feia el servei militar, i des de llavors només havia pessigat alguna lectura parcial.
Aquesta novel·la potser és el màxim exemple del realisme màgic. És portentosa, exuberant, et deixa sense alè, i l'autor fa una exhibició d'estil i talent difícil d'igualar.
El ritme és hipnòtic, no la pots deixar, la cadència amb què circulen les paraules per davant dels ulls atònits té molt de poesia, i comentem que es podria tractar d'una poesia en prosa. Per posar algun defecte, diria que és excessivament bona.
Sigui com sigui, ha estat un plaer rellegir-la, gaudir mol més que la primera vegada aquesta immersió en el món decadent, absurd, grotesc, patètic, monstruós, oníric, d'aquest dictador que ens va regalar un dels més grans escriptors entre els grans .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada