Blogs degustació

Una nova passejada blocaire:

Descric: un plat més
Anna Tarambana: la meva placeta
Mundo post-it: tendresa
Obstinacions: he passejat pels llençols
Rokins: No obsessió

Esmorzars de Lleida, d'Ignasi Revés

Esmorzars de Lleida és un recorregut per 13 establiments de les comarques del Pla de Lleida, és un viatgeper 13 esmorzars de forquilla i gavinet que l'autor, Ignasi Revés, ens descriu amb una notable qualitat narrativa, que ens fa gairebé olorar les diverses delícies culinàries de què gaudeix. Però l'Ignasi ens parla també dels espais, de les persones, de les històries petites i grans dels locals, i amb les seves paraules ens fa sentir comensales de la seva taula, i ens dóna un tros de pa per sucar al seu plat. Els llibres és, doncs, no tans sols una delícia gastronòmica, sinó també literària, que ens facilitarà el pas a un món de petits plaers, al regne dels sentits, i que ens obrirà la gana. Us en deixo un parell de mostres:

"Vaig fer un tall a la patata que em va fer més ràbia. L'interior era de color crema. La patata s'havia contagiat del gust que mé stard trobaria als popets: un gust dens, atapeït, aclaparador. Un gust que omplia, un gust que romania a la boca quan el menjar ja feia estona que havia lliscat avall. Un gust complet, total, rematat amb cabalosos rius de suc i una intensa aroma d'all. De tant en tant, per marcar un parèntesi entre tal acumulació de sensacions, bevia un traguet de vi. Era negre com la nit, i em produïa cert pessigolleig a la llengua."

.

"De què serveis menjar-se els caragols a velocitats supersòniques, sense sucar-los enlloc i sense treure'ls les extremitats que no interessen? Jo us ho diré: per omplir més de pressa que ningú el plat de closques buides."

L'aprenent de natura comenta A la barana dels teus dits

Vicent Pellicer és un amant de la natura i dels versos, i per això les seves paraules sobre A la barana dels teus dits són com un premi.

Si tu no estàs aquí, de Rosana

Una preciosa i sentida cançó d'aquesta cantautora canària: Si tu no estàs aquí, de Rosana.

El meu petit príncep ha arribat

Fragment final de El petit príncep, d'Antoine de Saint Exupery.

"Aquest és, per a mi, el paisatge més bell i més trist del món. És el mateix paisatge de la pàgina anterior, però l'he dibuixat un cop més per a mostrar-vos-el bé. Aquí va ser on el petit príncep aparegué a la Terra, i on després va desaparèixer.

Mireu atentament aquest paisatge per tal d'estar segurs que el reconeixereu, si viatgeu un dia a l'Àfrica, al desert. I si passeu per allí, us ho prego: no us doneu pressa; espereu un moment, exactament sota l'estrella. Si llavors un xiquet arriba fins a vosaltres, si riu, si té cabells d'or, si no respon quan li preguntes, endevinareu qui és. Sigueu amables llavors! No em deixeu tan trist. Escriviu-me deseguida, dieu-me que el petit príncep ha tornat."

Cares del món (97)

L'Anton em va enviar aquesta Cara del món que ha trobat a la xarxa. Una cara, un crit, que ens mostra el terror de què és capaç l'espècie humana.

Toc, toc. I la porta s'obri

Curiositats i casualitats del món blocaire. Fa poc temps s'han obert dos blogs temàtics: Trucadors, d'uns vells c oneguts, on es col·leccionen imatges de trucadors de portes; i Una sortida digna, on s'hi veuen fotos de portes obertes (especialment des de dins, com diu sovint).

Ja he col·laborat amb tots dos.

Això em fa replantejar un vell suggeriment de fer un blog temàtic de Cares del món; però no m'acabo de decidir, perquè em dol separar-les del meu racó.

Porta de Cornudella de Montsant

Porta oberta a la Fira literària Joan Cid i Mulet.

Bibliotequeta

Iniciar una biblioteca. Quin moment més màgic del qual sóc testimoni!

Encetar un mapa de camins, reinventar sabors de paraules, somiar, descobrir, sentir...

.

Moltes gràcies per tots els regals que estem rebent, materials i immaterials, especialments els llibres, alguns dels quals han arribat de la mà de blocaires amics.

Solucions i guanyador dels jocs literaris del mes d'abril

Finalitzat el termini per a participar als jocs literaris del mes d'abril, i un cop fet el sorteig, ha resultat guanyador del magnífic dibuix cedit per Ignasi Blanch, el veí de dalt, que està de molta sort en aquests jocs. Moltes felicitats.


Les solucions dels jocs són les següents:

102è joc literari : Jordi Coca: Terres grogues; Maria Aurèlia Capmany: Lo color més blau; Jordi Sarsanedes: La derrota del caçador blanc.
103è joc literari : Tretze campanades, de Suso del Toro
104è joc literari : són correctes les participacions que compleixen els requisits d'extensió; aquí les trobareu totes.
105è joc literari: Jaume Fuster
106è joc literari : Josep Maria Fonalleras, Sis homes, i Pere Calders, Porta aigua: deu visions del port de Barcelona (tot i que també n'hi havia una altra de correcta).

De nou a la llibreria Serret

Dissabte passat vaig emprendre de nou la meravellosa carretera que travessa la Terra Alta i que entra a la Matarranya, fins Vall-de-roures, per tal de signar exemplars a la llibreria Serret. Aquest cop vaig poder comptar amb la companyia de l'Òscar Palazón i la seva dona (aprofito per a agrair novament a l'Òscar la cessió del nom del seu blog per a El vertigen del trapezista). Per a ells és el primer cop, és el baptisme a una nova fe; la que predica l'Octavi des de la seva llibreria tots els dies i que té com a màxim precepte que els llibres sí que es venen. De seguida vaig comprovar als seus rostres que se'n van fer adeptes.

A la llibreria Serret pot passar de tot; entre la clientela ens vam trobar la Lolita Bosch.

107è joc literari

Avui arriba el 107è joc literari, amb el qual podreu començar a acumular punts per al sorteig mensual d'un premi molt especial: l'allotjament a l'Hotel Mas del Rei, Calaceit.

Em sembla que el joc d'avui no és gaire difícil. Només cal que encerteu un dels personatges d'un dels llibres més llegits i més entranyables. Concretament, aquest personatge viu al cinquè planeta i la seva rutinària feina li sembla al protagonista útil, perquè és bonica.

Heu d'enviar-me el nom d'aquest personatge a jesusimaite@gmail.com , juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 2 de juny.

-

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Premi jocs literaris de maig

Si el premi dels jocs literaris del mes d'abril era tot un luxe, el del mes de maig no li va al darrere. Es tracta de l'allotjment per a dues persones durant una nit en habitació doble, amb esmorzar inclòs, a l'Hotel Mas del Rei. L'hotel és una antiga masia reformada que es troba entre Cretes i Calaceit, a la preciosa comarca de la Matarranya. El premi tindrà una caducitat d'un any, excepte els festius, ponts, Setmana Santa, agost i dates de Nadal.

Demà mateix ja podeu començar a acumular números per al sorteig. El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de maig acabarà el 2 de juny.

L'endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun dels jocs.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

I s'esgoten les últimes hores per a participar als jocs d'abril, fins les 24.00 h!!!

La companyia d'unes mans

Quan el significat de les paraules és incomprensible encara, queda el tacte de la veu i el llenguatge de les mans.

.

Reflexes

S'emmirallen els colors a l'aigua; somnis de ciutat que es lleva.
.

Gràcies a l'Òscar Pérez per la cessió de la foto. Al seu blog la podeu veure amb més detall.

El salt de la reina mora

"No sé quan vaig perdre el control, ni com els mes peus perderen el tacte de la roca. Sols recordo la sensació de cavalcar en el buit i el no-so del trot d’un cavall, allunyant de mi la seva amazona. Ella, com sentint-se alliberada, s’acomiadava amb un somriure, i els seus ulls s’anaren fent petits en la distància, fins perdre’s rera un núvol per sempre."

.

Fragment del conte Abd-al-Azia, inclòs al meu primer llibre Tens un racó dalt del món. Ja he parlat abans de la llegenda del salt dela reina mora, i trobareu més informació a la pàgina que hi dedica cornudellaweb .

.

Gràcies a Araceli Merino per la cessió de la foto. Al seu blog la podeu veure amb més detall.

Desdefinicions (105)

Sovint les Desdefinicions se m'ocorreixen en plena conversa amb altra gent, oi que sí, Jordi i Albert?
.
nenspertador. Personeta que amb puntualitat de rellotge, però amb veu més tendra, s’encarrega de fer-te obrir els ulls.
faxident. Trencar el fax sense voler.
vacunar. Posar la xeringa a una vaca.
inverdsió. Plantar arbres

El vertigen del trapezista també agrada als gats

Ha aparegut un nou comentari sobre El vertigen del trapezista a la xarxa blocaire, a la qual dec tant, en aquest cas, al blog + que mil palabras. Com veieu, els animals també s'enganxen als contes.

Blogs degustació, o la pluja vista des de la Catosfera

Com molts sabeu, aquests últims dies no he tingut gaire temps per visitar blogs, i per això aprofito per a incloure en aquesta secció de blogs degustació un recull que fa temps que estava preparant sobre la visió que la nostra Catosfera té sobre la pluja.
Espero tenir temps per a continuar amb aquesta secció, on ja he recomanat la visita a 343 posts, repartits en 236 blogs.
.
Hi ha coses que són de mal perdre
Tens un racó dalt del món
Cròniques de sota el mugró
Empremtes
Núria Aupí
La llumenera de Nova York
Thera
Mortadel·la casolana
Olga Xirinacs
Cròniques sota el mugró
El bloc de la jaka
Aliuska's blog
Gemma blog
Anar aprenent
Botarga
Brisalls
Cap a la "A"
Col·lecció de moments
Poesiaiaula
Entrellum
Castell de cartes
Llàgrima de Lluna
Planeta aigua
Bloc de l'Anna
Striptease d'històries
Ara mateix
Personal i transferible
Friccions
Un dia de color

Port endins, de Vicent Pellicer

Com diu Susana Antolí al pròleg del llibre, "els lligams entre el Port i Vicent són un enigma que ningú de natres pot arribar a endevinar".

La bellesa del Port captiva a Vicent Pellicer des de fa molts anys, i ell ens ha transmès aquest amor en cadascun dels seus llibres (narracions, guies, fotografies...) i també des del seu blog Aprenent de natura.

Port endins és un recull de tres relats breus, estructurat en dues parts molt definides. A la primera, Vicent Pellicer ens narra dues històries amb personatges tel·lúrics, arrelats a la natura que els envolta i que Vicent ens dibuixa amb paraules poètiques (sons, plantes, ocells, ànima). Però el realisme d'alguns personatges d'aquestes dues històries no està exempt de la maldat humana que, no ho oblidem, també ens caracteritza. Vicent això ho té en compte, perquè coneix la Natura en totes les seves vessants i malgrat tot, o precisament per això, l'estima.

Al tercer relat, l'autor viatge a un món oníric, de personatges fantàstics, a un Port on han desaparegut els ocells, però, com diu el Vicent "si desitges qualsevol cosa amb el cor honest, l'univers esdevé el teu aliat per aconseguir-ho."

Ulls

La mà tremolosa d'emoció capta estrelles dins dels ulls d'una mare.

Premis el semàfor

Fins a aquesta setmana no he descobert que el blog El semàfor em va concedir el premi al millor blog literari l'any 2008 i 2007.

Aquest premi em fa una il.lusió especial, sobretot per l'edat de l'autor del blog. Moltíssimes gràcies per la confiança i la fidelitat.