Blogs degustació

El petit tast dominical d'aquesta secció feta amb simpatia per tot el món blocaire:
.
Misteri aquàtic: troballes
El bosc dels somnis: emmudida
Olga Xirinacs: avellaners perduts
Xarel-10: enigma visual

Atrapada al mirall, de Gemma Lienas

Laura Bellido, una arquitecta amb estudi propi, un marit atractiu i una vida sense problemes aparents, mort en estranyes circumstàncies en un accident de cotxe a les costes de Garraf. Gina, la seva amiga que viu a l'estranger, torna a Barcelona i ens narra en primera persona les investigacions que realitza per a explicar-nos, i sobretot per a explicar-se a si mateixa, uns fets i uns comportaments que no encaixen en la Laura que coneixia. Un mirall oriental antic, que pertany a la família, sembla tenir la clau de tot, perquè la Laura, d'una manera o altra, volia fugir de la imatge que s'hi reflectia.

La manera com es pot manipular el comportament i l'actitud d'una persona és un dels temes d'un llibre que parla de les contradiccions humanes, molt indicat per a iniciar-se en la lectura.

Memòria de peix

Alguns anuncis són millors que la majoria de programes que ens llencen a la televisió. Alguns anuncis tenen un estil i un fil argumental comparable al conte. Per exemple, aquest de la memòria de peix, que ens fa pensar el meravellós que seria gaudir sempre dels petits plaers com si fos la primera vegada. (Si la marca de cotxes vol tenir un gest d'agraïment...).

Com el far West no hi ha res, de La Trinca

Ai, La Trinca! Tan bones estones que ens feien passar amb les seves cançons. Els anys passen, la transició queda lluny, però, malgrat tot i mal ens pesi, les lletres de la Trinca continuen vigents, i si no recordeu Com el Far West no hi ha res.
També us recomano la visita a altres cançons que he trobat al Youtube com Pelegrí, Mollerussa mon amour, El meu col·legi, Visca nostramo, i moltíssimes més.

Inert al desig

Inert al desig

defuig tota esperança.

El caliu se'n va,

s'apaga la brasa

mirada enllà.

.

Gràcies a Ralf Pascual per la imatge

Cares del món (110)

Des del Neolític i passant pel bloc de la Carme Pla, ens arriba aquesta Cara del món. Gràcies.

Solucions i guanyadora dels jocs literaris de juliol

Ja tenim guanyadora dels jocs literaris de juliol, Alba Panisello, que rebrà a casa el corresponent premi: un lot de llibres i música enviats i dedicats pels mateixos autors/es.
.
I les solucions dels jocs són:
115è joc literari : la sopa de lletres està formada per Arbó, Moncada, Bladé, Aliern, Carranza, Vergés, Ollé, Ramon, Rosales, Igual, Roig, Cid i Gil
116è joc literari :podeu trobar totes les propostes al joc creatiu aquí
117è joc literari : Martí Gironell
118è joc literari : trobareu els 58 títols amb la paraula Lluna als comentaris del post
119è joc literari : Cartes a la molinera, de Desideri Lombarte

El conill color de núvol

Avui us proposo la visita a una altra de les històries del programa Una mà de contes, concretament El conill color de núvol, il·lustrat pel roquetenc Ignasi Blanch, que va col·laborar fa uns mesos amb els jocs literaris.

Mostrari de petjades

Mostrari de petjades,

catàleg d'esperança.

120è joc literari

El mes d'agost tampoc tanquen els jocs literaris, i arriben amb un nou enigma. La imatge pista no és tan evident com sembla (tot i que diria que és molt fàcil). Cal buscar el títol d'un llibre, però el seu autor no és de La Ràpita, però sí de la Mediterrània.

Encieu-me la solució a jesusimaite@gmail.com , juntament amb el nom i població, si és el primer cop que participeu.
Així podreu començar a recollir els primers punts per al sorteig del premi del mes d'agost: un lot de llibres i música enviats i dedicats pels mateixos autors. Tot un luxe que els agraeixo sincerament (estic obert a la col·laboració de qualsevol autor/a que vulgui oferir els seus llibres o discs per a futurs lots).
.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és l'1 de setembre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Premi jocs literaris d'agost

Tampoc, a l'agost els jocs literaris tampoc s'agafen vacances, i continuen amb ganes de combinar llibres i entreteniment.

Tal com vaig fer al juliol, aquest mes tornaré a sortejar entre tothom que hagi encertat algun dels jocs (més encerts, més números) un premi molt especial: un lot de llibres enviat i dedicat pels mateixos autors i autores, i que estarà integrat per:

Una dona incòmoda, de Montse Banegas

Pavana per un tauró, d'Olga Xirinacs

Mixatxibutxi, de Jordi Andreu

La dona bilingüe, de Raquel Casas

Poemes del Sud, de Cinta Mulet

I de postres el CD Temptacions, de Robert Bonet, del qual ja us vaig fer un tast dissabte.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de maig acabarà l'1 de setembre. L'endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun dels jocs.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Duel al sol

El duel és a la plaça de l'Ajuntament, a les 10.30 am (l'hora d'esmorzar). La Policia Local ha retirat tots els vehicles per a evitar danys col·laterals que no cobreixi l'assegurança de responsabilitat civil.

Les negociacions han arribat al límit i tota possibilitat de diàleg ja és impossible. És fàcil reconèixer els dos bàndols: uns, amb l'esquena de la camisa mullada i mànega curta; altres, amb una jaqueta botonada fins dalt. Apoderar-se del comandament a distància de l'aire condicionat està en joc.

Relat emotiu d'una Trobada d'autors/es

Ahir vaig assisitir a la IV Trobada d'autors ebrencs a la Matarranya on, entre moltes altres coses que podeu llegir al programa, es van presentar dos llibres dels quals ja us n'he parlat: el poemari Lletres de casa i el recull de relats Galeria ebrenca.

El meu relat de la jornada serà subjectiu, insuficient i emotiu, però procuraré afegir al final enllaços a altres comentaris més ben documentats que trobi a la xarxa.

La Jornada comença a les 09.30, quan em trobo a Tortosa amb Tomàs Camacho i Josep Igual. Junts emprenem el camí "guiats" per la veu femenina d'un GPS a qui no fem cas. Divaguem sobre l'invent d'un GPS literari que marqués la direcció correcta per moure's pel món dels llibres, però dubtem que això sigui possible, ni tan sols necessari. Aturada pseudotècnica a Queretes. Saludem l'estàtua d'un torero i ens sentim ferits per dintre davant el monument a alguns caídos. Al cel, el pas de dos avions dibuixa una ics, com si ens situés al lloc correcte.

Arribem d'hora a Vall-de-roures, a l'univers literari de la llibreria Serret on ens esperen una pila de llibres per signar, avui de dos en dos, i comencem una roda aparentment caòtica. Escriptors, escriptores i acompanyants s'acumulen dins i fora de l'establiment i l'Octavi es mou com ningú en aquest hàbitat. No falla, posiblement, la clienta més fidel, l'Ana Maria, que em sembla que ha comprat tots els nostres llibres.

Foto de grup a la porta de la llibreria davant de 5 o 6 càmeres digitals i, en caravana de cotxes, cap a Fondespala. Dinar de Germanor literària. Els actes de la tarda comencen amb cert retard, però la benaurança de l'estiu ens ho fa prendre amb tranquil·litat. L'alcaldessa ens dóna la benvinguda. La Pepa Nogués ho dirigeix tot amb un somriure a la boca; l'Octavi es nota que xala. En acabar, pugem en cadena humana les cadires fins a la sala d'actes, cosa que ens fa adonar físicament que érem una bona colla.

Ara toca desplaçar-nos cap a l'ermita de Sant Miquel, on segurament compartim els moments més acollidors, a l'ombra dels xiprers i a recer de l'edifici que ens acull.

Després d'un berenar tornem al poble per a realitzar la resta de presentacions.

Es fa tard, tenim més d'una hora de camí i decidim marxar. Josep Igual puja al cotxe de Maria Josep Margaleg, perquè no viatgi sola. Amb Tomàs Camacho revivim la Jornada i reflexionem sobre les dureses i compensacions de lluitar per difondre la cultura. El GPS s'entossudeix en enviar-nos per Prat del Comte; l'apaguem. La nit cau, tot s'enfosqueix. No es distingeix el perfil dels Ports ni dels camps de vinya. La carretera podria dur a qualsevol lloc, com ha de ser, com la vida.

Segons el Europa Press, he canviat una u per una o, he canviat de sexe i sóc aragonesa.

Galeria de fotos de Tomàs Camacho.

Blog de la Fira Literària Joan Cid i Mulet

Blog de La comedianta tortosina

La Comarca.net

Lo finestró del Gràcia

Trist repòs

Això són vacances?

Trist i ordenat repòs de les eines.

Desdefinicions (118)

No, a l'agost tampoc se'n van de viatge les Desdefinicions:
.
àlgebre. Incògnites que es gelen de matinada.
Estatdística. Enquestes que sempre afavoreixen el govern de torn.
aridmètica. Sumes i restes de secà.

Petropolis

Com explica més abastament Jacme al seu veterà blog El basar de les espècies, per fi ha materialitzat una vella idea: crear una petita editorial electrònica d’obres d’autors novells i clàssics.

Per tant ja podeu entrar a la web de l'Editorial Petròpolis on, de moment, ja es troben els títols que han anat editant al bloc Hespèria, i que ara passen a formar part de la col·lecció homònima: Relats curts de ciència ficció, El secret de l’or que creix i Relats curts de terror.

Properament apareixerà una altra col·lecció, Nou Món, que s'inaugurarà amb un llibre que a molts de vosaltres us sonarà.

Felicitats, Jacme.

Blogs degustació

Passejant a l'ombra dels blogs:
.
correcte, llegible, barat: vocals
Dona a la finestra: koans des de la intuició
El basar de les espècies: La música de les esferes (9)
Vida per vida: contactes 9
El bosc dels somnis: jugant amb els mots

L'edat d'or, d'Artur Bladé i Desumvila

L'edat d'or, inclòs al Cicle de la terra natal de l'obra completa que reedita Cossetània, és el quart llibre que llegeixo d'Artur Bladé, i el certifica com un dels meus narradors preferits. La seva lucidesa, senzillesa, emoció i precisió en narrar els primers anys de la seva vida a Benissanet em commouen un cop més, i eleven les vivències i peculiaritats del poble en universals. Em rendeixo novament al seu estil, claredat i humanisme.

Atès el seu caràcter (ell mateix ho reconeix), no pot evitar mirar-se la vida amb cert tel de tristesa que l'ha acompanyat sempre; malgrat tot, els seus llibres són plens d'intel·ligents i subtils guerxades d'humor i, sobretot, de tendresa.

I ja prefereixo emmudir davant les seves paraules:

"Quan no n'hi ha (culpables), cal donat la culpa a les circumstàncies o la vida, sempre una mica prostituta, o simplement el destí, com feien els antics."

"Tota gran seguretat m'esvera. En primer lloc, perquè no hi ha res segur en aquest món, on tot és incert, relatiu i aleatori."

"Vivim per la memòria, aquesta tomba. I la comunió amb el món només l'he sentida solitàriament i sempre m'ha semblat que la solitud i la llibertat eren dues conquestes."

"A mi m'agradava molt tot el que deien aquells vells (que a mi em semblaven immortals, immodificables, tal com jo mateix) i fins, de vegades, em feien riure. I no sempre pel fet de comprendre el que deien, sinó per mimetisme i per quedar bé. Això d'escoltar el que diuen les persones grans, sempre m'ha agradat i encara em plau ara. Només que ara ja no me'n ric per imitació; només per delicadesa."

"La tristesa de la tardor em sensibilitzava. Pels camps planava un silenci que semblava precursor de la neu. De tant en tant, sentia el cruixit d'una branca, la fressa d'una fulla que tombava a poc a poc, el lleu gemec d'una cigala que acabava, potser, de morir."

"Ara veig que esperar i desesperar, desesperar i esperar, és el teixit que forma la vida. I que la vida no realitza mai plenament cap somni."

"Tres cireres ufanosos, plens d'arracades vermelles entre el verd del fullam, que es retallen contra la blavor del cel de maig, formen una arboradura prodigiosa, una estampa de somni, tan neta i tan pura que sembla mentida que la realitat pugui donar-la."

Hotel Fawlty

Una de les millors sèries de televisió que he vist mai, i que no em canso de mirar una i altra vegada, és l'Hotel Fawlty Towers. Senzillament genial. Us en deixo un fragment:



Però buscant al Youtube fragments del programa, he trobat aquest desolador i trist vídeo per a tots els amants de la sèrie que, malgrat tot, portarem sempre al nostre dintre el memorable hotel:

Jocs literaris ebrencs a la Matarranya

Aquest diumenge, i dins del marc de la IV Trobada d'autors ebrencs a la Matarranya, amenitzaré l'hora de la migdiada (espero que no s'adormi ningú) amb els meus Jocs literaris, especialment els relacionats amb la literatura ebrenca, com ara:115è, 72è, 68è, 60è, 46è, 11è, 3r.

Temptacions, de Robert Bonet

Us presento un músic que he conegut fa poc, Robert Bonet, de Reus, i la seva cançó Temptacions. Aquesta cançó tindrà molt a verue amb el premis dels jocs literaris del mes d'agost.