07 d’agost 2009

Inert al desig


Inert al desig
defuig tota esperança.
El caliu se'n va,
s'apaga la brasa
mirada enllà.
.
Gràcies a Ralf Pascual per la imatge

6 comentaris:

Sandra D,Roig ha dit...

Talment, un cop s'acava el desig s'apaivaguen les pretensions, i només pots de tant en tant, untar-te de sutge els dits recordant el que tenies.
molt bo!.
una abraçada.

garbi24 ha dit...

Aquesta imatge em fa pensar en el típic : no som de pedra

Joana ha dit...

Efímer( el desig)...però torna, per això el carmí resta esperant!

Joana ha dit...

El desig no és res més que foc: la flama que acaba en brassa i es converteix en cendra. Cal una gran fogata per a mantenir-lo viu. Almenys això crec jo.

Joan ha dit...

Opino que es una descripció perfecta de la mort de l’esser humà

jordi ha dit...

hem de mantenir viu el desig
desig d'amor,
desig de viure,
desig de donar,
desig de compartir....

molt suggerent, m'encanta!!