tens un racó dalt del món: quan tendra i ferma és l'esperança

14 agost 2009

Quan tot és a punt per fer camins,

quan tendra i ferma és l'esperança.

Enric Insa i Morales ha dit...: I si desprès de caminar pels nous camins no ens duen a on volem, sempre sortiran noves senderes per a renovar la nostra fe en la única cosa que va quedar dins a la caixa de Pandora.; 14 d’agost de 2009 18:18
Carme ha dit...: Tants camins bonics que hi ha per caminar... tendra i ferma és l'esperança que els menuts sabran trobar els millors per a ells.; 14 d’agost de 2009 23:18
Deric ha dit...: apareixen els ànecs per liar-la; 15 d’agost de 2009 0:14
Met ha dit...: Tant de bo en fóssim conscients la ptimera vegada per no tórcer-la ni perdre-la.
Quan ja som més crecudets, l'esperança segueix existint... pperò potser ja no tan ferma, perquè ja ha deixat de ser tendra.
Què complicat que és viure, no?; 15 d’agost de 2009 11:02