Fa un munt d'anys que tenia aquesta Cara del món a la porta de casa i no me n'adono fins ara.
28 d’agost 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
8 comentaris:
un nas molt peculiar.
Hola! I uns ulls molt bonics ;)
No hi ha res a pelar, noi: elles ja ens observaven molt abans que ho féssim nosaltres. I sempre arriba un dia que es volen fer notar.
Salut i euros,
O.X.
I les vegades que el deus haver despenjat!!!
I aquesta fins i tot parla! :-DD
Has anat a l'altra punt del món per buscar cares, i a esta pobreta que te mira cada dia no li fas cas :(
És el que ens acostuma a passar...a les coses que tenim a l'abast de la mà (la boca, l'orella) poca atenció hi parem...
Quin exercici més interessant aquest de les caretes del món.
És un gran exercici d'observació.
Publica un comentari a l'entrada