28 d’agost 2009

Cares del món (113)


Fa un munt d'anys que tenia aquesta Cara del món a la porta de casa i no me n'adono fins ara.

8 comentaris:

Striper ha dit...

un nas molt peculiar.

Arlequí ha dit...

Hola! I uns ulls molt bonics ;)

Olga Xirinacs ha dit...

No hi ha res a pelar, noi: elles ja ens observaven molt abans que ho féssim nosaltres. I sempre arriba un dia que es volen fer notar.

Salut i euros,

O.X.

Anònim ha dit...

I les vegades que el deus haver despenjat!!!

McAbeu ha dit...

I aquesta fins i tot parla! :-DD

bajoqueta ha dit...

Has anat a l'altra punt del món per buscar cares, i a esta pobreta que te mira cada dia no li fas cas :(

La. ha dit...

És el que ens acostuma a passar...a les coses que tenim a l'abast de la mà (la boca, l'orella) poca atenció hi parem...

maria ha dit...

Quin exercici més interessant aquest de les caretes del món.
És un gran exercici d'observació.