25 d’agost 2009

Contorsionistes


Fins a quin punt som capaços de contorsionar-nos per a ajustar la realitat als somnis?

.
Foto de Toni Bernat.

9 comentaris:

en veu baixa ha dit...

Sense dubte fins a límits impensables i és molt necessari i, malgrat que no ho semble, saludable fer-ho.

Olga Xirinacs ha dit...

Depèn del que es vulgui aconseguir. Depèn de si ets canya o roure. De si ets elefant o mico. I també depèn del grau d'artrosi.

Però el llibre sagrat elogia la canya i la serp.
O.X.

Joana ha dit...

Sembla difícil, molt difícil. Els somnis són això, somnis i quan la realitat s'imposa tot i que no desapareixen, s'esvaeixen lleument.
Aquesta temàtica és la que es respira al llibre de sonets Soli de dol de Foix i realment crec que és el que a la mjoria de la gent ens passa, tot i que no ho volem.

Eva ha dit...

Fins on es pugui arribar!!!
Salut!!

Anònim ha dit...

UUFFFFFF és necessari molta, molta elasticitat, i entrenament però malgrat tot a mi personalment m'encantaria poder fer_ho.

Mercè ha dit...

UUFFFFFF és necessari molta, molta elasticitat, i entrenament però malgrat tot a mi personalment m'encantaria poder fer_ho.

Frannia ha dit...

A vegades fins al punt de rompre's; a vegades fins al punt de descobrir que som elàstics com el xiclet.

Duschgel ha dit...

Suposo que dependrà de la trascendència dels nostres somnis i de com la nostra realitat s'hi interposi o hi ajudi.

Anònim ha dit...

el màxim que es pugue, és important fer-ho,

l'apartat reflexions m'encanta, donaria per parlar-hi molt i molt:)