Fins a quin punt som capaços de contorsionar-nos per a ajustar la realitat als somnis?
.
Foto de Toni Bernat.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
9 comentaris:
Sense dubte fins a límits impensables i és molt necessari i, malgrat que no ho semble, saludable fer-ho.
Depèn del que es vulgui aconseguir. Depèn de si ets canya o roure. De si ets elefant o mico. I també depèn del grau d'artrosi.
Però el llibre sagrat elogia la canya i la serp.
O.X.
Sembla difícil, molt difícil. Els somnis són això, somnis i quan la realitat s'imposa tot i que no desapareixen, s'esvaeixen lleument.
Aquesta temàtica és la que es respira al llibre de sonets Soli de dol de Foix i realment crec que és el que a la mjoria de la gent ens passa, tot i que no ho volem.
Fins on es pugui arribar!!!
Salut!!
UUFFFFFF és necessari molta, molta elasticitat, i entrenament però malgrat tot a mi personalment m'encantaria poder fer_ho.
UUFFFFFF és necessari molta, molta elasticitat, i entrenament però malgrat tot a mi personalment m'encantaria poder fer_ho.
A vegades fins al punt de rompre's; a vegades fins al punt de descobrir que som elàstics com el xiclet.
Suposo que dependrà de la trascendència dels nostres somnis i de com la nostra realitat s'hi interposi o hi ajudi.
el màxim que es pugue, és important fer-ho,
l'apartat reflexions m'encanta, donaria per parlar-hi molt i molt:)
Publica un comentari a l'entrada