tens un racó dalt del món: Contorsionistes

25 d’agost 2009

Contorsionistes

Fins a quin punt som capaços de contorsionar-nos per a ajustar la realitat als somnis?

.
Foto de Toni Bernat.

9 comentaris:

en veu baixa ha dit...: Sense dubte fins a límits impensables i és molt necessari i, malgrat que no ho semble, saludable fer-ho.; 25 d’agost del 2009, a les 8:15
Olga Xirinacs ha dit...: Depèn del que es vulgui aconseguir. Depèn de si ets canya o roure. De si ets elefant o mico. I també depèn del grau d'artrosi.

Però el llibre sagrat elogia la canya i la serp.
O.X.; 25 d’agost del 2009, a les 9:43
Joana ha dit...: Sembla difícil, molt difícil. Els somnis són això, somnis i quan la realitat s'imposa tot i que no desapareixen, s'esvaeixen lleument.
Aquesta temàtica és la que es respira al llibre de sonets Soli de dol de Foix i realment crec que és el que a la mjoria de la gent ens passa, tot i que no ho volem.; 25 d’agost del 2009, a les 11:10
Eva ha dit...: Fins on es pugui arribar!!!
Salut!!; 25 d’agost del 2009, a les 11:20
Anònim ha dit...: UUFFFFFF és necessari molta, molta elasticitat, i entrenament però malgrat tot a mi personalment m'encantaria poder fer_ho.; 25 d’agost del 2009, a les 12:44
Mercè ha dit...: UUFFFFFF és necessari molta, molta elasticitat, i entrenament però malgrat tot a mi personalment m'encantaria poder fer_ho.; 25 d’agost del 2009, a les 12:46
Frannia ha dit...: A vegades fins al punt de rompre's; a vegades fins al punt de descobrir que som elàstics com el xiclet.; 25 d’agost del 2009, a les 17:40
BACCD ha dit...: Suposo que dependrà de la trascendència dels nostres somnis i de com la nostra realitat s'hi interposi o hi ajudi.; 26 d’agost del 2009, a les 3:53
Anònim ha dit...: el màxim que es pugue, és important fer-ho,

l'apartat reflexions m'encanta, donaria per parlar-hi molt i molt:); 26 d’agost del 2009, a les 19:32