Amb El Baphomet i la taula esmaragda, Miquel Esteve no tan sols va aconseguir endur-se el XX Premi de Narrativa Vila d'Ascó, sinó que a més ha construït una novel·la com una petita peça d'enginyeria, ambientada en diverses èpoques històriques, amb personatges tan dispersos en aparença com maçons, alquimistes, nazis, templers, jesuïtes i carlistes, i tot sense que l'estructura trontolli, pescant-te en la lectura com si estirés d'un fil que sembla impossible de desembolicar. Una tasca gegantina per a un pobre escriptor de relats breus com jo, vaja.
la biblioteca d'isak dinesen a rungstedlund
Fa 40 minuts
4 comentaris:
M'agraden les històries que passen en diverses èpoques o diversos espais que no siguin purament físics. Gràcies per la recomanació.
Mmm... Un llibre interessant!
Vaja, el llibre promet. Sort que el dones a conéixer, jo ni idea!
Gràcies Jesús! Cadascú fa el que pot. A mi m’agradaria lligar un bon poema i no hi ha forma. Els relats breus, per exemple, també se’m resisteixen... Cervantes, el del Quixot, va respondre-li a un altre escriptor coetani que li recriminava el fet de no haver escrit poesia:
‘Yo que siempre trabajo y me desvelo,
por parecer que tengo de poeta,
la gracia que no quiso darme el cielo’.
Salut i bones vacances!
Miquel Esteve
Publica un comentari a l'entrada