El primer cop que vaig sentir parlar del llibre La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey va ser en motiu del 100è joc literari, quan una de les col·laboradores en va copiar el fragment inicial. Recordo que vaig pensar: quin nom més estrany, ningú l'endevinàrà.Després he vist recomanat el llibre en diversos blogs i he acabat comprant-lo, cosa que demostra la importància que té la blogosfera per a la promoció d'un llibre.
He agafat el llibre sense tenir ni el més mínim coneixement de què em trobarria, net de prejudicis, i al principi m'ha costat entrar. Però després, lentament, enmig de les cartes que vénen i van i que formen l'estructura de la novel·la, coneixes i estimes uns personatges humans, senzills, atrapats en certa manera a una illa del canal de la Mànega, sacssejats per un fet dramàtic: l'ocupació alemanya de l'illa durant la 2a Guerra Mundial. Però el llibre, tot i parlar de fets terribles, no té un to dramàtic, sinó amable, fins i tot còmic en alguns moments. Al final, com la protagonista, una escriptora que busca tema per al seu proper llibre, ens enamorarem dels personatges.
Us deixo amb un fragment:
"Quan el meu fill, l'Ian, va morir a El-Alamein els qui em van venir a donar el sondol, creient que em reconfortaven, deien: "La vida continua." Quina ximpleria, pensava, és clar que no continua. És la mort el que continua; l'Ian ara és mort i serà mort demà i l'any vinent i per sempre."
14 comentaris:
Per mi també va ser un dels llibres que vaig descobrir gràcies al 100è Joc, l'ASSUMPTA en parlava tan bé que em van venir ganes de llegir-lo.
Coincideixo amb tu que és un bon llibre potser amb alguns moments durs que es compensen amb dosis d'un intel·ligent humor anglès, a mi em va agradar!
Em va agradar molt i el recomanaria sense cap mena de dubtes. També estic d'accord amb tu en que costa entrar-hi, però quan et situes t'atrapa.
Un llibre amb un títol tant llarg era impossible olvidar-lo :)
A mi també em va costar al principi, però després agafes carinyo als personatges :)
No el coneixia, en prenc nota.
Jo també el vaig conèixer pel teu concurs i per la participació de l'Assumpta i em va cridar l'atenció, el vaig llegir i em va agradar molt.
Per a mi, sobretot, és un homenatge a l'amistat aquest llibre.
Jo també el vaig llegir arran de la recomanació de l'Assumpta, i em va encantar.
Per cert, recordo que precisament el fragment que has triat em va colpir profundament: el que continua no és la vida, sinò la mort...
És un dels que tinc al munt dels propers a llegir...
A mi també em va agradar molt i gràcies a l'Assumpta i al teu concurs.
No en tenia ni idea però entre tots m'heu fet sentir el "cuc" de llegir-lo.
Me l'apunto.
em sembla que hem estat uns quants que l'hem descobert a través de la recomenació de l'Assumpta.
A mi també m'ha agradat molt. just acabo d'acabar-lo
Hola Jesús
Aquest llibre, me’l vaig comprar als poc dies de sortir, la meva filla (Un altre invent), el va llegir i també li va agradar, jo l’he anat deixant, però, ara, he acabat de llegit “Impremta Babel”, per cert, molt bo, i agafo aquest, ja que tothom en parla tant bé.
Gràcies per la felicitació
Fins aviat
jo..tres quarts del mateix...el tinc per llegir. tot culpa vostra!!
Just ahir a la nit llegia aquest fragment. És veritat, al principi costa entrar a la història però ara hi estic enganxada... em queda poquet per acabar-lo. El recomano.
Uaaaalaaaaa!!! M'alegro moltíssim que t'hagi agradat!! :-))
Gràcies per fer-ne aquesta ressenya!!
Publica un comentari a l'entrada