23 d’agost 2009

La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows

El primer cop que vaig sentir parlar del llibre La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey va ser en motiu del 100è joc literari, quan una de les col·laboradores en va copiar el fragment inicial. Recordo que vaig pensar: quin nom més estrany, ningú l'endevinàrà.

Després he vist recomanat el llibre en diversos blogs i he acabat comprant-lo, cosa que demostra la importància que té la blogosfera per a la promoció d'un llibre.

He agafat el llibre sense tenir ni el més mínim coneixement de què em trobarria, net de prejudicis, i al principi m'ha costat entrar. Però després, lentament, enmig de les cartes que vénen i van i que formen l'estructura de la novel·la, coneixes i estimes uns personatges humans, senzills, atrapats en certa manera a una illa del canal de la Mànega, sacssejats per un fet dramàtic: l'ocupació alemanya de l'illa durant la 2a Guerra Mundial. Però el llibre, tot i parlar de fets terribles, no té un to dramàtic, sinó amable, fins i tot còmic en alguns moments. Al final, com la protagonista, una escriptora que busca tema per al seu proper llibre, ens enamorarem dels personatges.
Us deixo amb un fragment:
"Quan el meu fill, l'Ian, va morir a El-Alamein els qui em van venir a donar el sondol, creient que em reconfortaven, deien: "La vida continua." Quina ximpleria, pensava, és clar que no continua. És la mort el que continua; l'Ian ara és mort i serà mort demà i l'any vinent i per sempre."

14 comentaris:

McAbeu ha dit...

Per mi també va ser un dels llibres que vaig descobrir gràcies al 100è Joc, l'ASSUMPTA en parlava tan bé que em van venir ganes de llegir-lo.
Coincideixo amb tu que és un bon llibre potser amb alguns moments durs que es compensen amb dosis d'un intel·ligent humor anglès, a mi em va agradar!

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Em va agradar molt i el recomanaria sense cap mena de dubtes. També estic d'accord amb tu en que costa entrar-hi, però quan et situes t'atrapa.

bajoqueta ha dit...

Un llibre amb un títol tant llarg era impossible olvidar-lo :)
A mi també em va costar al principi, però després agafes carinyo als personatges :)

Joana ha dit...

No el coneixia, en prenc nota.

Rita ha dit...

Jo també el vaig conèixer pel teu concurs i per la participació de l'Assumpta i em va cridar l'atenció, el vaig llegir i em va agradar molt.

Per a mi, sobretot, és un homenatge a l'amistat aquest llibre.

Kudifamily ha dit...

Jo també el vaig llegir arran de la recomanació de l'Assumpta, i em va encantar.
Per cert, recordo que precisament el fragment que has triat em va colpir profundament: el que continua no és la vida, sinò la mort...

jomateixa ha dit...

És un dels que tinc al munt dels propers a llegir...

kweilan ha dit...

A mi també em va agradar molt i gràcies a l'Assumpta i al teu concurs.

lluís ha dit...

No en tenia ni idea però entre tots m'heu fet sentir el "cuc" de llegir-lo.
Me l'apunto.

rits ha dit...

em sembla que hem estat uns quants que l'hem descobert a través de la recomenació de l'Assumpta.
A mi també m'ha agradat molt. just acabo d'acabar-lo

Rosa ha dit...

Hola Jesús
Aquest llibre, me’l vaig comprar als poc dies de sortir, la meva filla (Un altre invent), el va llegir i també li va agradar, jo l’he anat deixant, però, ara, he acabat de llegit “Impremta Babel”, per cert, molt bo, i agafo aquest, ja que tothom en parla tant bé.
Gràcies per la felicitació
Fins aviat

sargantana ha dit...

jo..tres quarts del mateix...el tinc per llegir. tot culpa vostra!!

Maria Josep Clua ha dit...

Just ahir a la nit llegia aquest fragment. És veritat, al principi costa entrar a la història però ara hi estic enganxada... em queda poquet per acabar-lo. El recomano.

Assumpta ha dit...

Uaaaalaaaaa!!! M'alegro moltíssim que t'hagi agradat!! :-))

Gràcies per fer-ne aquesta ressenya!!