Ai, La Trinca! Tan bones estones que ens feien passar amb les seves cançons. Els anys passen, la transició queda lluny, però, malgrat tot i mal ens pesi, les lletres de la Trinca continuen vigents, i si no recordeu Com el Far West no hi ha res.
També us recomano la visita a altres cançons que he trobat al Youtube com Pelegrí, Mollerussa mon amour, El meu col·legi, Visca nostramo, i moltíssimes més.
PACTES INCÒMODES I AMISTATS COMPLEXES
Fa 25 minuts
13 comentaris:
La cançò m'ha fet recordar bons moments del passat i reflexionar sobre la lletra que diu molt de la nostra història cultural.
Moltes gràcies
una lletra brodada dels trincos. com el nostre far west no hi ha res.
És que lletres, totes, no tenen desperdici! Tenien un sentit de l'humor! Dels que m'agraden vaja!
Buenus dies! Ai! Dóna records de part meva al Marc, ahir vem tenir una llaaaarga converssa infantil...
Fins i tot la teva dona es va quedar de pasta de moniato,Oi?(és una broma....)
Escolta? I el meu joc preferit? M'hauré d'esperar molt? És que per ara ,ja tinc toooots els deures pendents enllestits saps i, m'avorreixo!
"A l'hora de la veritat els tractats amb rostres pàl·lids sempre són paper mullat". No us sembla que més actual no pot ser?
Crec que es un dels que mes vegades he vist actuar en directa , eran tot un espectacle.
Són excel·lents! En el seu moment no vaig saber apreciar-los en tota la seva vàlua (un pelet massa jove i "dispers", em va enganxar), però amb els anys m'han anat agradant més i més i més...
I aquella que deia: He vist un rei. Un què?..... i el pobre cavall, què? eh, eh, eh?
Sí, molt bones lletres i ells, molt bons joglars.
Salut i Terra
Hola Jesús.
Aquesta cançó la vaig tenir posada com a protesta molt temps en la barra del bloc. Igual que ara "País Basc"
Força gent de sud-amèrica em preguntava si això era una tradició espanyola com els toros.
Una abraçada.
Si si, qui els a vist i qui els veu. Muntats en el Dolar. Be, dos de tres, Miquel Àngel Pascual, l'altre trinco, no.
Suposo que ja deu ser aquesta la proporció habitual.
vam riure molt amb la trinca i encara riem!! a més de l'humor, sovint picant, també hi havia una dosi de sàtira ...
gràcies per fer-nos en memòria!!
(al youtube n'hi ha unes quantes)
que macos!!
i la de la guerra de l'ensiam? apa que no es mantenen actuals ni res.
Fa pocs dies me'n recordava d'ells i de les cançons que ma mare i jo cantàvem escoltant el caset. Són genials!
Bufa! Certament, quin rivaival!
Publica un comentari a l'entrada