14 d’agost 2009

quan tendra i ferma és l'esperança


Quan tot és a punt per fer camins,
quan tendra i ferma és l'esperança.

4 comentaris:

Unknown ha dit...

I si desprès de caminar pels nous camins no ens duen a on volem, sempre sortiran noves senderes per a renovar la nostra fe en la única cosa que va quedar dins a la caixa de Pandora.

Carme Rosanas ha dit...

Tants camins bonics que hi ha per caminar... tendra i ferma és l'esperança que els menuts sabran trobar els millors per a ells.

Deric ha dit...

apareixen els ànecs per liar-la

Met ha dit...

Tant de bo en fóssim conscients la ptimera vegada per no tórcer-la ni perdre-la.
Quan ja som més crecudets, l'esperança segueix existint... pperò potser ja no tan ferma, perquè ja ha deixat de ser tendra.
Què complicat que és viure, no?