tens un racó dalt del món: Inert al desig

07 d’agost 2009

defuig tota esperança.

El caliu se'n va,

s'apaga la brasa

mirada enllà.

Gràcies a Ralf Pascual per la imatge

Sandra D.Roig ha dit...: Talment, un cop s'acava el desig s'apaivaguen les pretensions, i només pots de tant en tant, untar-te de sutge els dits recordant el que tenies.
molt bo!.
una abraçada.; 7 d’agost del 2009, a les 15:05
Garbí24 ha dit...: Aquesta imatge em fa pensar en el típic : no som de pedra; 7 d’agost del 2009, a les 16:14
Joana ha dit...: Efímer( el desig)...però torna, per això el carmí resta esperant!; 7 d’agost del 2009, a les 17:33
Joana ha dit...: El desig no és res més que foc: la flama que acaba en brassa i es converteix en cendra. Cal una gran fogata per a mantenir-lo viu. Almenys això crec jo.; 7 d’agost del 2009, a les 17:38
joan ha dit...: Opino que es una descripció perfecta de la mort de l’esser humà; 7 d’agost del 2009, a les 19:28
jordi bou torrent ha dit...: hem de mantenir viu el desig
desig d'amor,
desig de viure,
desig de donar,
desig de compartir....

molt suggerent, m'encanta!!; 8 d’agost del 2009, a les 0:08