Versionant Una sortida digna

El passat 26 de gener us vaig proposar participar a una altra iniciativa: escriure poemes que incloguin l'expressió "una sortida digna". Tothom que participi entrarà al sorteig d'un exemplar del meu llibre homònim i el seu peoma serà inclòs al llibre que publicarà Editorial Petròpolis.

Ja m'han arribat 16 participacions, però n'espero moltes més fins el 14 de febrer que s'acaba el termini. La immensa majoria ja s'estan publicant a la Catosfera, però no és imprescindible ser blocaire per a col·laborar, com és el cas d'un fidel col·laborador dels jocs literaris de tipus creatiu:

.

ODI


Dir que n’estàs penedit
d’aquella ganivetada
és creure que em mamo el dit
i que haig d’entomar la galtada
Com un tòtil beneït

No t’equivoquis, “amic”
has de carregar amb l’estigma
d’ésser un brètol maleït
Vols una sortida digna?
Mor-te, aquesta nit.


Josep Cid

París no se acaba nunca, d'Enrique Vila-Matas

Ser un escriptor novell sense obra encara, i trobar-se davant del repte d'escriure el primer llibre, sovint crea dubtes, vertigen, pànic. Es tracta d'un cim que fa molta il·lusió, una il·lusió directament proporcional al nombre d'entrebancs que, indecís i mancat d'ofici, es troba el jove escriptor. A París no se acaba nunca, Enrique Vila-Matas narra aquesta aventura de joventut viscuda, com un bohemi com cal (un bohemi amb pares que li paguen l'estada), a París. Un Vila-Matas madur recorda i explica irònicament el Vila-Matas principiant, amb una obsessiva mania de voler-se assemblar a Hemingway, fins i tot físicament. El que descobrirá el jove escriptor, com va dir John Ashbery, és que després de viure a París, u nqueda incapacitat per a viure a qualsevol altre lloc, inclòs París. Us deixo amb alguns fragments.

"nunca será una duda la que nos haga enloquecer, sino más bien una certeza, cualquier certeza"

"Piensen cuáles pueden ser las razones básicas para la desesperación. Cada uno de ustedes tendrá las suyas. Les propongo las mías: la volubilidad del amor, la fragilidad de nuestro cuerpo, la abrumadora mezquindad que domina la vida social, la trágica soledad en la que en el fondo vivimos todos, los reveses de la amistad, ka monotonía e insensibilidad que trae aparejada la costumbre de vivir."

"... tanto Dios como el Diablo han mostrado últimamente con creces no tener nada de perfectos y sí mucho de torpes, se les ve a menudo llegar tarde al teatro de operaciones."

"...me acordé de alguien que una vez pensó en lo monótona que sería la nieve si Dios no hubiera creado los cuervos."

Una altra iniciativa joganera

Us informo d'una altra iniciativa que acabo de descobrir. Des del blog Diferència i repetició ens arriba el repte d'escriure un relat on apareguin unes paraules determinades.

Jocs literaris a l'Aula oberta de l'IES Ramon Berenguer IV d'Amposta

Sovint he dit que una de les principals alegries que m'aporten els jocs literaris és la participació d'alumnes de centres d'ensenyament. Aquest mes s'han afegit al club els alumnes de l'Aula Oberta de l'IES Ramon Berenguer IV d'Amposta, que m'han enviat cinc participacions al joc creatiu del mes, el 143è joc literari (podeu llegir tots els textos en aquest enllaç).

Penso sincerament que els jocs literaris i altres iniciatives similars de la xarxa són una bona motivació per a animar els joves a llegir i, sobretot, a escriure, i em consta que ja hi h auna bona colla de preofessors i professores que inciten a participar, cosa que agraeixo profundament.

L'Aula Oberta d'Amposta tenen un blog específic on l'alumnat penja els seus escrits, i segur que rebre comentaris els animarà enormement. Felicitats. De moment, jo ja he proposat fer-los una visita un dia.

A vegades, d'Els amics de les arts

Frescos? Nous? Els amics de les arts.

Recordant Salinger

Ha mort Salinger, i res millor per a homenatjar-lo que recordar El vigilant en el camp de sègol.

De tutors, arbres, vells, llibres i xiquets

Quim Bou ha creat una bonica comparació amb aquesta il·lustració: un tutor que ajuda a crèixer l'arbre jove; un vell que llegeix un llibre a un xiquet.

Cares del món (135)

No sé quan és concretament Carnaval, però, de moment, l'Eli ens regala un parell de Cares el món, ni més ni menys que de Venècia.

Joan F. Mira al Club de lectura de Tortosa

Aquest dilluns, qui vam assistir a la trobada del Club de Lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa vam tenir el plaer de compartir tertúlia amb una de les principals personalitats de la cultura del nostre país, Joan Francesc Mira, i amb el seu llibre Purgatori, que ja vaig comentar recentment.

Mira ens ha parlat de la trilogia (o millor dit, segons ell, del tríptic) on Purgatori ocupa el lloc central, juntament amb Els treballs perduts i El professor d'Història. Són tres novel·les amb una estructura copiada de grans obres mestres clàssiques (Els treballs d'Hèrcules, Divina Comèdia i Faust), però aquesta estructura passa desapercebuda (a efecte deliberat de la mà mestra de l'escriptor), per a endinsar-nos lentament, sense presses en unes reflexions sobre la nostra societat i els canvis profunds que ha patit (patit?). Els protagonistes dels tres llibres viuen plens d'incomprensió aquests canvis, i sovint fracassen en l'intent de reordenar la situació.

Després d'una introducció explicatòria, Joan Francesc Mira va saltar la barrera metafòrica i real de la taula on estava assegut i, dempeus, a distància curta, va rebre de grat tots els comentaris i preguntes dels assistents.

Més tard, durant el sopar, continuà la tertúlia mullada amb vi negre i vi blanc de la terra.

Potser es trobaren a faltar alguns col·lectius que brillaren per la seva absència, però per a mi i per a tothom que va assistir fou un èxit.

L'acte va comptar amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, a través del programa Al vostre gust.

Suro a l'aire

Suro en l'aire. No caic. Els llibres m'acompanyen.

Il·lustració de Daniel Sesé.

Jordi Basté i les Terres de l'Ebre

Jordi Basté parla clar i defensa les Terres de l'Ebre:

145è joc literari

El 145è joc literari serà especial, no tan sols perquè és l'últim del mes, sinó perquè està fet a mitges amb l'Arlequí que sortejarà entre una de les persones que participin en aquest joc amb un exemplar del seu llibre, A l'altra banda del riu, en motiu del seu aniversari. Felicitats!

Atès que el seu llibre és un recull de contes, i atesa la meva obstinada mania d'intentar viure del "cuento", res millor que proposar un joc sobre contistes. En aquest post trobareu dues preguntes sobre contistes, i al blog Antaviana, dues més:

.

1) Durant aquestes festes m'he regalat una recent edició de butxaca dels contes d'un autor nord-americà, mort el 1982, que va anar publicant a la revista The New Yorker. Qui és?

2) Al blog ja he comentat un recull de relats que, pel títol, podria semblar escrit per Rafa Nadal, però no, aquest amant dels contes i dels microcontes té molt menys cabell. Quin és el llibre i l'autor?
.
Heu d'enviar les quatre respostes a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i així aconseguireu (a més de participar al premi específic d'aquest joc) punts per als premis del mes.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de gener acabarà el 2 de febrer.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

demà nou joc literari

Demà arriba el quart i últim joc literari de gener, amb el qual podreu aconseguir més números als premis del mes.

De moment, encara podeu participar als anteriors jocs de gener:
142è joc literari
143è joc literari
144è joc literari
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de gener acabarà el 2 de febrer.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Versant Una sortida digna

Una de les iniciatives de més èxit que vaig tenir l'any passat i que es va compartir amb més il·lusió fou l'edició del llibre Totes les baranes dels teus dits. Per tant, enguany hi torno i us convido a escriure un poema que inclogui l'expressió "una sortida digna", el títol del meu darrer recull de contes. Entre tothom que participi sortejaré un exemplar del llibre homònim i, sobretot, el recull de poemes s'editarà gràcies a Petròpolis, de forma que el llibre es podrà llegir o baixar l'arxiu de forma gratuïta, i també es podrà aconseguir en paper a preu de cost.

O sigui que poseu-vos a la feina, i envieu-me els versos abans del 14 de febrer. Evidentment, si teniu un blog, us proposo que difongueu la idea i que hi aneu penjant els poemes.

El primer poema del llibre no podrà ser altre que el del músic Jesús Fusté, que es titula precisament així, que va musicar al seu primer disc i que m'ha cedit com a títol del meu recull de contes i de l'altre blog.

Tres iniciatives blocaires

Us informo de tres iniciatives blocaires que han sorgit darrerament (Uf, no parem!):

Primera: L'estimat blocaire Striper ens convida amb aquest vídeo a participar a Concurs de relats eròtics amb xocolata pel mig.
.
Segona: Des del bloc Antaviana ens conviden a commemorar el 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu, el 22 de febrer.
.
Tercera: Des del blog Que tinguem sort ens llencen el repte d'escriure comentaris que serveixin de base per fer un relat.

Visita Reial, un conte semireal

El conte Visita reial, inclòs al meu primer llibre Tens un racó dalt del món, està basat en una anècdota real, que va passar a Cornudella de Montsant l'any 1930, tot i que jo l'he salpebrat una mica.

Desdefinicions (138)

bancderilla. Estri punxegut i dolorós que et claven a l’esquena abans de negar-te un crèdit o d’apujar-te la hipoteca.
.
neurronya. Neurona plena de brutícia per la manca d’ús.
.
fangtotxe. Persona que no té formalitat ni consistència (en aquest cas no he modificat gens la definició de la paraula original, perquè li escau perfectament).

Lector sota les estrelles

Deixo a les vostres mans els comentaris sobre aquesta foto d'en Joan, que trobareu ampliada al seu blog.

Recomanació des de sota el mugró

Gràcies al Jordi i la Marta per recomanar Una sortida digna des de les seves Cròniques de sota el mugró.

Són dos dels molts blocaires que he arribat a conèixer personalment, concretament a L'Escala, durant un Club de Lectura i després, amb una pizza pel mig; i valoro com tot un tresor veure el mapa del nostre país ple de banderetes virtuals que representen els amics i amigues blocaires.

És curiós comprovar com el conte "Motius", de només una línia i mitja, gairebé apareix sempre entre els preferits en tots els comentaris.

D'altra banda, també és curiós i/o contradictori que el conte que normalment prefereix tothom de El vertigen del trapezista sigui "Monedes" el més llarg que he escrit mai.

Una tempesta, d'Imma Monsó

Una tempesta, d'Imma Monsó, és una interessant novel·la, sobretot pel tractament psicològic dels seus personatges i les seves pors: una escriptora amb sentiment de culpabilitat per no considerar que no mereix l'èxit de la seva obra (escriu en estat de somnolència) i que té problemes per sentir emocions; un jove que renuncia a l'èxit que aconsegueix gairebé sense proposar-s'ho en cada cosa que emprèn, i que l'únic que vol es quedar-se al poble i practica el vol amb parapen; un altre jove que s'obsessiona amb l'escriptora i que té fobofòbia, por a tenir por.
La vida dels personatges coincidirà en un lloc i en un moment, tot just quan esclata una tempesa (una, no la tempesta; caldria estudiar el perquè de l'article indeterminat) i un accident a la carretera ens deixarà en suspens fins al final.
El llibre tambés és una mostra de com les noves tecnologies (correu electrònic, internet...) s'afegeixen a la trama de l'argument.
"Res en el món no la pot commoure tant com la ingenuïtat. Res en el món, tampoc, la pot tornar més cruel."
"De vegades, la sinceritat és només mala educació."
"He de sortir de mi immediatament, va pensar al cap de poc, a penes unes hores: no podia resistir aquell dolor. Sortir d'ella o esclatar a bocins."

Foment de la lectura

Un nou vídeo per a fomentar la lectura, aquest cop fet per alumnat del CEIP d'Alfés: