26 de gener 2010

Versant Una sortida digna

Una de les iniciatives de més èxit que vaig tenir l'any passat i que es va compartir amb més il·lusió fou l'edició del llibre Totes les baranes dels teus dits. Per tant, enguany hi torno i us convido a escriure un poema que inclogui l'expressió "una sortida digna", el títol del meu darrer recull de contes. Entre tothom que participi sortejaré un exemplar del llibre homònim i, sobretot, el recull de poemes s'editarà gràcies a Petròpolis, de forma que el llibre es podrà llegir o baixar l'arxiu de forma gratuïta, i també es podrà aconseguir en paper a preu de cost.
O sigui que poseu-vos a la feina, i envieu-me els versos abans del 14 de febrer. Evidentment, si teniu un blog, us proposo que difongueu la idea i que hi aneu penjant els poemes.
El primer poema del llibre no podrà ser altre que el del músic Jesús Fusté, que es titula precisament així, que va musicar al seu primer disc i que m'ha cedit com a títol del meu recull de contes i de l'altre blog.

32 comentaris:

sanset i utnoa ha dit...

Bona iniciativa.

Si la inspiració truca a la porta de casa ho intentaré. Ara, fa molt temps que no em ve a fer una visita.

*Sànset*

poesiaula ha dit...

Ara m'hi poso!

Mortadel.la ha dit...

Hòstia, nen! (perdó...) Miraré si tinc temps, eh? Faré el què pugui!

Striper ha dit...

Jo m'apunto el faic el mes aviat posible.

Cèlia ha dit...

Una nova iniciativa generosa i que ens fa participar amb tu de forma poètica. Apa, doncs!

La Meva Perdició ha dit...

I jo, i jo. ^_^.
Per cert ja he rebut el meu exemplar de “Versos de Tardor”, i l'edició està força bé. Gràcies per l'esforç!

Baba ha dit...

a veure que surt
la idea la trobo boníssima !!

Lisebe ha dit...

Doncs hauré de llegir molt abans de escriure el poema el llibre del seu nom ja el tinc llegit en falta la resta que no sé com ho faré

Lliri blanc ha dit...

EL DIA DE LA MEMÓRIA

Des del cel negre
plouen gotes d’aigua fosca
com llàgrimes centenaries
que troven desfogament
en una sortida digna.
Els homes necessiten
d’un món nou…
de sortir del gel de la solitud,
de la foscor de l’ indiferència.
Baixa des del cel
el plor que fa soroll…s’aplaca, sanglota.
Moviments llargs i lents
bressolen veus sobre veus
del mateix timbre i color.
Al costat del foc, un vell narra
els horrors del passat.
Dins l’espetec de la flama
ressona la seva veu feble.
Paraules que tremolen en l’aire,
que mouen la consciència.
El nen que escolta en silenci
ajupit als seus peus
dibuixa sobre un full blanc
l’esperança d’un demà millor.

Rafel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
onatge ha dit...

Una sortida digna?

Destruïm
enverinem
assassinem
ofeguem
malbaratem el somni
deixem d’estimar
no parem de vessar
sang innocent
seguim parint guerra
les religions encara
són la creu del temor i del terror,
tindrà el futur
una sortida digna?

Els que s’engreixen
de poder i d’odi,
els que ballen
damunt de l’opressió,
els que al cor
només hi tenen
una durícia tosca,
els que només
empelten tristesa
i desolació,
tindran una
sortida digna,
la mereixen...?


Salut dalt del món...
onatge

Salvador Colomé ha dit...

Fora carotes
que cobreixen nostres pors
i cerquem tots sols
una sortida digna
de la mediocritat!

(Intenta ser una Tanka)

Alegria De La Huerta ha dit...

Tibauuuuuu.... ets un geni de la provocació en xarxa! Sembles un vaixell que solcant els mars genera ones al seu pas. Felicitats per la nova proposta i si s'encén la llumeneta t'ho faré saber :)

Esther ha dit...

"La tristor busca
per la finestra oberta
una sortida digna"

Anònim ha dit...

Camí de llàgrimes de mal desfer:
sortida digna que cregué trobar
la seva impotència rebel
abans d'esdevenir esguard absent.

Marta ha dit...

Així que pugui te l'envio

La Meva Perdició ha dit...

Ja tinc el meu penjat al bloc:
http://lamevaperdicio.blogspot.com/2010/01/bala-versant-una-sortida-digna-bloc-de.html

Salut!

Salvador Colomé ha dit...

http://colomeimatges.blogspot.com/2010/01/una-sortida-digna.html

Rafel ha dit...

Gràcies per la iniciativa.
Ja n'he fet difusió i he penjat al bloc el poema. Espero haver trobat una sortida digna.

http://rcasas22.wordpress.com/2010/01/26/a-la-ribera-debre/

Cris ha dit...

Fas posar a la gent en moviment, m'encanta, bona iniciativa, com he llegit més amunt, si m'arriba la inspiració abans de 14 de febrer, allà que em tindràs :) Un petó!!

Dolors ha dit...

Ja he penjat la meua aportació al meu blog.
http://www.menjalletres.blogspot.com

Dolors

sal i sucre ha dit...

Jo també he fet el meu intent, tot i que feia moltíssims anys que no escrivia poesia.
http://remugant.blogspot.com/2010/01/una-sortida-digna.html

Marta ha dit...

Hola

La meva aportació:

http://www.martaperezsierra.com/blog/story/423

A ras de sol,
entre llençols estesos
i colomars, tu i jo,
al terrat,
menuts, dins un cossi, nus.
Mullo de cel les teves galtes
i el somriure de la mare.
El sabó que rellisca,
pels genolls bruts
de rastrejar per la por
i l'alarma del refugi.
-Mama, l'osset també!
I el germà gran riu
de la treva i la innocència.
Una treva a la foscor,
nosaltres,
a ras de sol,
germà,
aquell 36 i avui,
avis, tota una vida
per l'escuma i la sorra,
i els camins marcats
per llençols nuats,
fugitius de la pèrdua,
cercant, encara nus,
una sortida digna.

ricderiure ha dit...

jo també hi sóc !!!
m'encanta !!

llum ha dit...

Em trobo mirant enlloc, descobrint que no hi ha res més enllà de la teva mirada. En aquesta foscor pregona m'emmirallo, sense esperar respostes, sense tenir il·lusió en els dies que vindran. Sense sentir cap música, allunyada de la realitat, sense tenir cap sortida digna a aquesta misèria que a tu i a mí ens envolta.

Mon ha dit...

Be per fi m'he decidit....l'he publicada en un post al meu blog, salutacions

Marta ha dit...

M'he animat i he fet una segona aportació, ara curteta:

Fugir entre els plecs dels llençols,
arreu, al fons del teu cos,
al silenci absolut de l'esclat del plaer.
Fugir de mi per trobar-te a tu,
veí d'espais discontinus,
una sortida digna el teu cos,
vianant d'esquerdes d'amor.

Al meu blog:
http://www.martaperezsierra.com/blog/story/425

qui sap si... ha dit...

Havia deixat la taula
amb el cafè mig ple
i la botella d’aigua
que sempre demanava
sencera.
No n’havia begut ni un glop.
El capell al cap,
la bufanda ben col•locada
al coll per sobre l’abric
blau marí quasi fosc,
d’una tallada rigorosa,
molt elegant.
L’havien ofès com mai,
amb aquells improperis
indignes d’un cavaller.
Amb el cor trencat
per l’ofensa,
se n’havia anat d’aquell lloc,
Tota una sortida digna,
o al menys ho havia pretès així,
dins el codi
que li havien ensenyat.
Ni un mot més alt
que un altre
ni una mirada que pogués ofendre.
La resposta a l’insult:
El silenci.
Si. Havia estat una sortida digna
de qui com ell detestava barrejar
la força física amb la paraula.

Ferran d'Armengol ha dit...

Jesus, he penjat en el meu blog l'aportació al teu repte poètic, però també et penjo aquí el poema. Participo amb tu menys del que voldria, però no sempre tenim prou ànim, o temps.

Sortida digna

Una sortida digna, no estèril,
que ens marca el camí enllà les heures,
monòleg d’un exili rogent
guaitat per damunt dels ampits.

Una vida digna, no retràctil,
que malda per sortir-ne airosa,
evitant exiliar-se en ampits freds,
sotjant el rogent de l’horitzó.

Una sortida digna, un aire de marina
que cerca una eixida paorosa,
retalls d’un amor que s’escalfa,
reviscolant-se a la llinda del teu cor.

Ferran d'Armengol

Salut i lletres!!!

Alyebard ha dit...

(pseudo)haiku

http://alyebard-wawtincunbloc.blogspot.com/2010/02/una-sortida-digna.html

i si no m'afanyo s'acaba el termini...

meia ha dit...

tots,crec,anem cercant
una sortida digna
i ens anem emmirallant
darrera d'elixirs,postures,píndoles
per retrobar el somriure.Mhireia.

deomises ha dit...

No he arribat per hores... Snifff!


d.