El primer home és el llibre inacabat que estava escrivint Albert Camus quan va morir. Me'l vaig comprar recomanat per un altre escriptor, i no m'ha decebut. Com ja he dit, el llibre no està acabat, però no importa perquè, com passa sovint, l'important no és la Itaca on volem arribar, sinó el viatge, i en aquest cas l'autor ens passeja i ens fa reviure sobretot els seus primers records a l'Algèria natal. Fill d'una família humil ("amuntegaven en desordre l'excedent dels seus bés; és a dir, gairebé res"), va perdre son pare molt jove, durant la guerra mundial. Trobar-se davant la tomba de son pare a França ("L'home enterrat sota la làpida, i que havia estat son pare, era més jove que ell") és un dels moments més emotius. Un dels personatges clau a la vida de Camus va ser el seu mestre, qui adonant-se del potencial de l'alumne el va ajudar a emprendre estudis superiors (s'adjunta una emotiva carta que Camus li envia després de guanyar el premio Nobel). Un dels meus moments preferits del llibre és quan el mestre llegeix el fragment d'un llibre a l'escola que emociona el petit Camus, Les croix de bois. Anys més tard li regalarà el llibre dient-li:"L'últim dia de classe vas plorar, te'n recordes? Des d'aquell dia el llibre és teu."
Altres fragments:
"... només subsistia un record palpable com les cendres d'una ala de papallona cremada a l'incendi d'un bosc."
9 comentaris:
Dons ara ja se un llibre que no comprare.
El vaig llegir fa anys, quan el van publicar per primera vegada, Camus cada vegada m'agrada més, doncs, res, a celebrar l'aniversari com cal.
De Camús només en sé dir coses bones. Buscaré aquest llibre, que pel que expliques, ja abans de llegir-lo m'agrada molt.
Moltes gràcies per la recomanació! Ja sé quin serà el proper llibre que llegiré :)
Una abraçada.
Saps fa molt de temps que el vaig llegir, i les lliçons i reflexions de dintre fan que sigui un bon llibre per repassar de tant en tant.
Pel que has explicat em sembla que m'agradaria molt
N'havia sentit a parlar d'ell, però encara no he tingut l'oportunitat de llegir-lo. La veritat és que fa molt bona pinta...
Gràcies per la recomanació... ;)
Val la pena recordar aquest escriptor aquests dies en l'aniversari de la seua mort. Bona recomanació!
excel·lent recomanació, exa cel·lent llibre.Vaig fer un apunt sobre Camus al meu blog fa uns dies, en commemoració del 50è aniversari de la seva mort.
Publica un comentari a l'entrada