Regals plens de tendresa i il·lusió, un dia de "Reixos" especial.
Volem deixar d'estimar-vos
Fa 3 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
11 comentaris:
Molt especial es veu la tendresa a la foto.
Quan hi ha canalla en una casa, els Reis esdevenen mags de veritat... :-)
Avui una nena petita ha entrat a la llibreria i ha exclamat tota ilusionada:
- Uala! Mira! Els reis varen venir aquí a comprar el meu conte!!
Els fillets ens fan reviure la il·lusió de quan érem petits.
Com a mare tenia molt clar quins regals s'havien de demanar als "reixos", llibres i jocs educatius, però com a àvia, què els demanaré?
En fi! Encara em queda molt i molt de temps per anar rumiant...
I com deu xalar, ell!
Tot i que m'és familiar, em fa gràcia, això de "reixos" :-)
No et pugis al cavall, tu ara!
Fins i tot semblen somriure. Quan en una casa hi ha criatures, tot s'omple de vida!
Els regals, preciosos!! :-)) L'osset i el cavall, ambdós semblen tan suaus! :-)
Però això dels "Reixos" no ho he pogut suportar mai... no sé pas quin deu ser l'origen d'aquesta deformació de paraula però m'esgarrifo quan la sento.
Els reis, els reis, els reis!! :-PP
Això sí que són regals bonics i no els que fa tothom. Molt bonics.
La foto és preciosa! I estic totalment d'acord. Aquests primers regals, els que van destinats als nins, són els que fan més il·lusió. La cara d'un nin/a feliç no té preu :)
Publica un comentari a l'entrada