Els records es difuminen amb el temps. Se n'acoloreixen uns; blanc i negre es tornen altres, com en aquesta foto d'Assumpta Bosch.
Quan era petit, plegar avellanes al tros que teníem a la Bolatera, tenia premi: menjar palo santos (ja sé que es diuen cakis, però per al xiquet que encara sóc seran sempre palo santos). Recordo la sensació lliscosa als dits i a la boca d'aquell fruit carnós, de vegades la seva amargor, sempre el seu color, la litúrgia de menjar-los.
Ja fa molts anys que vam vendre el tros. Quan arribo al poble, de lluny, des d'algun revolt de la carretera, encar ael miro de reüll, abandonat.
A casa, a la lleixa dels llibres, en guardo un fragment: una pedra de llicorella.
11 comentaris:
Hahaha, i jo que et guanyo d'anys també ho recordo com a palo santos.
Tinc una visió semblant a la teva, en trencar a la corba que ens duu a la figuerosa... records, guardem-los bé.
La fotografia és preciosa.
:)
una foto molt bona .) els records que queden gravats a l'ànima, també :)
Els caquis, altrament dits palo santos, són records molt lligats a la infantesa. Per això quan veig al mercat els madurs, grans i a punt d'esclatar: cap a casa que falta gent.
Jo de petit també menjava "palo santos", tots manllevats d'algun lloc o altre on ningú vigilava. Per mi segueixen sent "palo santos".
*Sànset*
Palo santos i xirimoies eren dues de les fruites que a casa miraven de fer-me menjar. Sense massa sort, la veritat.
Jo sé d'algú de casa que li deia "pa todos los santos".
Ostres! De petita, m'agradaven molt els palo santos. Uns anys més endavant, per recordar-ne el gust, en vaig comprar. No vaig entendre el per què m'havien agradat tant.
Ai, hola!
també, també en deiem palo santos a casa meva (aesos de tota la vida)
una descripció que em porta records d'infantesa.
salutacions.
jo no en menjo des que era petit, no m'entusiasmaven però eren tan diferents de la resta de la fruita que em donaven que era com una festa.
Ah! I també li deiem Palo Santos, al poble Cakis
A casa tenim un arbre de palo santos o cakis i quan s'acosta la tardor ens en vèiem una per treure'ls de l'arbre...
I és que l'assumpta fa unes fotos...són precioses!
Al pati de casa en teniem un i eren palo santos.
Publica un comentari a l'entrada