Sacsejo a les palpentes
ma nit estripada .
Només cullo naufragis
si no et tinc.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
9 comentaris:
Les nits de vegades poden ser molt mes fosques.
la solitud és molt dura
Oh! quins versos més bonics! Gràcies per deleitar-nos amb la teva incansable poesia!
Una abraçada.
Són teus aquests versos?
Me'n recorden d'altres.
Genial! M'ha encantat! :)
Sí, Elna, els versos són meus. Si recordes a quins et recorden, ja m'ho diràs.
Sacsejar és un verb que m'agrada! i a les palpentes...
Sexejar a les palpentes està prou bé
Això és una pista? ;-)
Publica un comentari a l'entrada