Sovint m'agrada buscar complicitats a la xarxa, però en aquest cas la temptació ha estat massa forta, irrenunciable. Passejant pel blog de l'il·lustrador Quim Bou he vist que s'ha dedicat, impulsivament, a dibuixar diversos esbossos sobre secundaris de les pel·lícules de l'Oest (un, dos, tres, quatre). Es veu que a tots dos ens ha cridat l'atenció aquesta mena de personatge, perquè jo l'he fet protagonista d'un dels contes inclosos a Una sortida digna i que es titula precisament Secundari. Us mostro un fragment, i podeu dialogar amb el personatge si visiteu la seva secció al blog del llibre.
."Tenia molta experiència i traduïa les instruccions del director en morts creïbles, dins dels límits raonables on ens deixem portar per la fantasia de la pantalla. Quan sentia que el protagonista, eixarrancat de cames, pronunciava la famosa frase “hauran de passar per damunt del meu cadàver”, sabia que el tiroteig estava a punt de començar i que el seu paper s’acabava. A més, tenia una estranya virtut molt valorada per les estrelles del cel·luloide: passava totalment desapercebut."
4 comentaris:
Com m'agrada l'instant abans de saber que ha de passar una cosa, per poca importància que tingui.
Uns esbossos molt ben trobats! El paper delss ecundaris és molt més important del que ens pensem. Sense ells, no existirien les estrelles.
Molt ben trobat tot plegat! Els secundaris són molt importants, a pesar que sovint desapareixen aviat o són a l'ombra...
El secundaris son els curros de veritat.
Publica un comentari a l'entrada