Dubto davant el rostre que cerca
molles dels dies que han fugit.
Però no m’espanta el canvi,
quan tendre el llavi ... (acabeu vosaltres el poema)
.
Versos inspirats en una imatge d'Albert Asensio.
molles dels dies que han fugit.
Però no m’espanta el canvi,
quan tendre el llavi ... (acabeu vosaltres el poema)
.
Versos inspirats en una imatge d'Albert Asensio.
11 comentaris:
Dubto davant el rostre que cerca
molles dels dies que han fugit.
Però no m’espanta el canvi;
quan tendre el llavi ...
que em ferix.
mmmmm... disculpa, Jesús, la pedanteria però eixe "quan" no hauria de ser "quant". Ostres m'he alçat gramàtic, avui.
Gràcies per l'apreciació, Jesús. Jo havia escrit el vers pensant en quan com a temps, no com a quantitat, tot i que també es podria escriure així, però amb un altre sentit.
Dubto en el rostre que cerca
molles dels dies fugits.
Però no m'espanta el canvi
quan tendre el llavi m'ha dit:
"Jesús, les paraules mortes
el temps les ha destruït."
Dubto davant el rostre que cerca
molles dels dies que han fugit.
Però no m’espanta el canvi,
quan tendre el llavi
sempre, de tu, regala desig.
Dubto davant el rostre que cerca
molles dels dies que han fugit.
Però no m’espanta el canvi,
quan tendre el llavi
destil·la un altre cant.
quan tendre el llavi,
quant tendre el rcord
i dolorosa l'absencia..
llarga i fragil
Dubto davant el rostre que cerca
molles dels dies que han fugit
però no m'espanta el canvi
quan tendre el llavi humit
es lliura sense cautela ni estalvi
a esbrinar si d'amor encara en resta
Dubto davant el rostre que cerca
molles dels dies que han fugit
però no m'espanta el canvi
quan tendre el llavi em besa.
Dubto davant el rostre que cerca
molles dels dies que han fugit.
Però no m’espanta el canvi...
Quan, tendre, el llavi s'abandoni
a la besada i al desitg,
s'esvaïrà el record amarg
del teu engany.
Dubto davant el rostre que cerca
molles dels dies que han fugit.
Però no m’espanta el canvi,
quan tendre el llavi de tela
xupla, morbós, les mentides del vi.
Publica un comentari a l'entrada