Oasis, una cançó de Pedro Guerra que no em canso d'escoltar, que parla del difícil que és coincidir en l'amor:
7291, VAN MORIR DE MANERA INDIGNA
Fa 17 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
8 comentaris:
El món sí que és una immensa distància de desacords.
Bona, aquesta cançó! Feia anys que no l'escoltava.
Un bon tema d'en Pedro Guerra però a mi, personalment, els Oasis que més m'agraden són els de Manchester.
Bon cap de setmana, Jesús.
De vegades hi ha amors a destemps!
Però si que és una cançó que queda a la memòria!
Molt bon dia, Jesús M.
De vegades masa difil i a sobre ens ho compliquem.
Buff, sóc incondicional d'en Pedro Guerra. Jo tampoc deixaria mai d'escoltar-la.
El desamor, per sort o per desgràcia, forma part de l'amor i de la mateixa vida. Conviure amb ell no és fàcil, però tampoc impossible...
És una de les cançons preferides que tinc a la carpeta d'especials. Bé i les de Pedro Guerra totes, són pura poesia :)
El pitjor de l'amor és rebre l'engany de la persona a qui estimaves com no estimaries ningú.
Publica un comentari a l'entrada