Aquesta coneguda pel·lícula, amb una gran interpretació de Marlon Brando i Vivien Leigh, té un magistral guió de Tenessee Williams, del qual n’he seleccionat alguns fragments:
Tots aquells morts, el llarg seguici fins el cementiri. El pare, la mare, Margaret…quina forma més espantosa de… Tu tot just tornaves per als funerals, i els funerals són bonics comparats amb la mort.
—Vols un trago?
—No, quasi no el toco.
—N’hi ha molts que quasi no el toquen, però resulta que l’alcohol els toca a ells.
Jo no vull realisme, vull màgia. Això dono als demès. Manipulo les coses, no dic la veritat. Dic com hauria de ser la realitat, i si això és pecat, que em castiguin.
—Em pensava que eres una dona recta.
—Recta? Què entens per recta? Una línia pot ser recta, o un carrer… no el cor d’un ésser humà.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
6 comentaris:
Una pel·lícula fantàstica! Marlon Brando i Vivien Leigh estan genials.
La darrera frase, la de la línia recta està molt bé. No la recordava!
ostres , doncs no l´he vist pas jo aquesta...
Fa uns quants anys que la vaig veure i am va agradar molt, les pel.licules antigues tenen un que tant i tant especial, m'omplen, em diuen alguna cosa, em xiuxiuegen a cau d'orella i m'arriben ben endins.
Petons!!!!
Gran pel·lícula i gran director malgrat l'incident de la caça de bruixes de McCarthy.
Un gran text i un gran autor.
Sí. Una gran pel.lícula.
De tota manera, jo em quedo amb "La ley del silencio" (On the Waterfront) on, per a mi, el Brando fa el paper de la seva vida.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada