Una colla d’exmilitants d’ETA regenten un hotel on Carlos hi amaga dos etarres fugits. Això és l’excusa per a descriure la pressió que rep aquest home sol, enfrontat entre el món que ha deixat enrere i el futur que somnia. S’hi expressa la transcendència relativa de les grans idees, quan la veritable importància es troba en les coses petites i secundàries. A part dels òrgans importants del notre cos hi ha altres vísceres que fan la seva vida; d’igual manera, la nostra ment té visceres que treballen per elles mateixes i prenen decisions pel seu compte que ens acaben afectant. Una gran novel·la d’un gran autor, on Bernardo Atxaga demostra que sovint no podem escapar a les nostres circumstàncies ni al nostre passat.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
2 comentaris:
Gràcies pel consell. El llegiré ja que "Memòries d'una vaca" em va encantar.
Carme
Molt bon llibre, un dels millors de Bernardo Atxaga.
Publica un comentari a l'entrada