Davant d'imatges com aquesta, no sé si la Societat Protectora de Coixins hauria de prendre mesures.
Bones festes!
Fa 49 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
7 comentaris:
Els coixins han d'estar al servei dels seus petits amos.
Quina imatge més tendre, Jesús! :-)
No0 home no per aixo son els coixins.
eren somnis dolços o malsons?
no veig si ha sigur victima de abraçades o de cops de puny.
em dic també Mary Cugat
Comencen pels coixins i després tots els mobles de casa perillen. És el moment de contractar una assegurança...
no crec que ho faci, és part del seu encant, poder-se agafar fort, estrenye'l, ...facilitar un somnis ben dolços.
Pobret coixí!
Publica un comentari a l'entrada