Me'n torno cap a Itàlia, de nou, aquest cop per a recordar a Nicola di Bari i Guitarra suena más bajo. Digueu-me romàntic.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
5 comentaris:
Romàaaaaantic! :)
Chitarra suona più piano, qualcuno può sentire, soltanto lei deve capire lei sola deve sapere che sto parlando d'amore.
Així me la vaig aprendre.
Preciosa, Jesús.
Qué bonica! M'encanta, i si, romàntica, però i què!!
Vaja, un tema ideal pel dia de Sant Jordi! (per allò del dia dels enamorats a Catalunya...)
Confesso que no sé qui és aquest senyor...
Però al sentir-lo em recorda aquells grans cantants melòdics de finals dels seixanta i principis dels setanta.
Quina mania que tenien de traduir les cançons italianes! Prefereixo molt més aquesta V.O., encara que sigui de fa prop de 40 anys:
http://www.youtube.com/watch?v=SnojMEJ0g_s&feature=related
O http://tinyurl.com/y5hph8m
Publica un comentari a l'entrada