Gelosos dels nostres somnis els lliguem al nostre abast, amb pànic a la llibertat que reclamen. Que es trenqui la corda d'un estel sovint ens fa plorar.
.
RefleXió inspirada per una il·lustració de Mònica Ràfols.
el final d'una memòria
Fa 2 hores
1 comentari:
M'encanta.
Molta senzillesa i molta veritat en aquesta reflexió.
Si no et sap greu, avui posaré un enllaç al teu post.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada