Oblidada, la paret grinyola un badall feréstec. Rància pols acull el son de les nines.
.
Paraules inspirades per la foto de Ralf Pascual, que podeu veure més gran al seu blog.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
5 comentaris:
sembla sortida d'una peli de por d'aquelles de sèrie B...
*Sànset*
Preciós!
Ostres quina foto! Desprèn tantes coses... això sí, una mirada una mica 'retro'...
"Oblidada, la paret grinyola" o com explicar la desfeta en belles paraules. Molt bonic!
M'agrada la foto, el que dius i com ho dius.
Publica un comentari a l'entrada