Es desperesa el matí que jau sota llençols de boira. Un gegant de pedra s'entendreix mirant al sud
.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
5 comentaris:
La foto i el poema donen ganes de quedar-se al llit, sota els llençols, tot mirant per la finestra, en un dia plujós.
Salut
M'agrada mooooolt!!!
No sé si el alma le transmite a los ojos, o los ojos al alma, tanta poesía.
Me da dulzura y paz.
Una entrada breu i tan tendra i intensa!
Salut des de Girona!
Oooh, deixeu-lo dormir una miqueta més!!
Publica un comentari a l'entrada