L'abatut cos del cadàver s'amara a l'aigua del riu. Inert trànsit al cicle de la vida, joguina en mans del camí.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
1 comentari:
Dura contradicció, lo riu és vida però de vegades baixa tristament abatuts arbres de ribera o sorprenentment taüts sortits dels contes d'en Moncada.
Publica un comentari a l'entrada