Miro pel balcó i els Reixos encara no es veuen. Sento el meu xiquet riure. La màgia és dins de casa.
el final d'una memòria
Fa 2 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
10 comentaris:
Hola! Ja sabia que ens regalaries un text així! La il·lusió de les criatures és bon material per viure i per escriure ;) Jo tinc dues nebodetes!
A casa ens duran, a més, un bon tortell. A qui li tocarà la fava?
Bons reixos!!!
Bons reixos!
Tanca corrents el balcó, que no se t'escapi la màgia. Els reixos trucaran a la porta. Segur.
Salut.
Ricard
Perquè els reixos són dins de casa!
Mags ho som tots quan volem ser mags, oi?
Bons Reixos, com dius.
Bons reis millor màgia!!!
NO hi ha res més màgic que la mirada d'un infant plena d'il·lusions.
Ja dorm?
Uixxx quins nervis demà al matí!
Disfruta-la :)
Bon Any Jesús.
Són els nens els qui ens regalen cada any la màgia dels Reis.
Oriol López
Publica un comentari a l'entrada