El meu fill juga i fa caure una figureta. Es trenquen les ales que, màgicament, s'uneixen amb cola. Però, realment es poden tornar a apegar les ales d'un àngel? Es pot recuperar la innocència d'un nen.
Bones festes!
Fa 57 minuts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
18 comentaris:
Sí, però amb l'esforç de la voluntat. La innocència dels grans ja no és gratis, té un preu, encara que no material, per suposat.
Les ales, per molt que caiguin o els hi tallin, sempre han de tornar per permetre el vol.
Metafòricament parlant sí les ales sempre es poden recuperar...la innocència diria que també si més no conservar-la en part...
Les ales són irrecuperables, com la innocència. Però ni una ni l'altra calen per enlairar-se i volar.
Com l'aire càndid, en l'edat adulta la innocència és té o
no. En cap cas, però, podrà impostar-se.
Jo diria que amb pegament cianoacrilic, però pot-ser sembla poc poètic això.
Sobre la innocència, no crec que la perdem mai, ve a ser consubstancial amb l'ànima. Però, clar, una ànima vella no és idèntica a un ànima jove, ni cal que ho sigue, cadascuna te la seua gràcia.
Vivim la gràcia de la nostra innocència, sigue quina sigue la nostra edat i traumes. Només cal una mica d'estimar, estimar-se.
Que positiu m'he aixecat avui.
Unes ales recuperades mai seran les que van ser, però poden portar una il·lusió diferent i igual d'intensa, això si l'esforç i la voluntat són imprescindibles per mantenir els ulls brillants de qualsevol nen.
Sí, sí sí! No hem de deixar que es tallin les ales de la innocència dels nens... quan es facin grans ja l'aniran perdent....
Jo, encara sóc innocent. Jo crec que això no es perd mai del tot.
jo com en joan, vull creure que no calen per volar...
uns petons inocents
ni de conya!
Si tu mateix ens dius que, les has unit amb cola... màgicament... doncs no ens queda més opció que creure que sí que es poden recuperar... I tant!
La innocència es té o no es té, és igual l'edat, jo crec que és un regal que et dóna la vida, allí està, molt a pesar dels clatellots que et pugue donar la vida i mai porta males conseqüències ni per tu ni pels qui t'envolten.
No crec que es pugue aconseguir si un no ho és d'innocent, però... sempre se't pot contagiar d'algú o altre que t'envolta
Els grans tenin que procura que la inocencia no la perdin mai com un angel no las pot perdre.
I si tot plegat és més senzill...?
I si resulta que les ales d’un àngel, -com la innocència d’un nen-
tornen a néixer soles, com els cabells o les ungles?
Salut i gràcies.
Ricard.
Em sembla que una vegada trencades, les ales, la innocència, són irrecuperables, sempre hi haurà una cicatriu i un loctite pel mig.
Publica un comentari a l'entrada