Colors de capvespre endolceixen el meu plany.
Riu avall acomiado l'angoixa;
cel amunt s'amaga el demà.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
7 comentaris:
M'agrada molt l'expressió "acomiado l'angoixa". Cal ser molt fort per aconseguir-ho.
En la brevetat hi ha la contundència. Preciós! (com també ho és la fotografia)
M'agradaria acomiadar-me de l'angoixa! un poema impactant i concentrat!
Simplement perfecte!
Poques palabras que diuan molt.
Cada vegada que tingui un penament trist, llegiré aquest post!
Colors que tenyeixen tes paraules ...i les nostres mirades. Una abraçada de capvespre!
Publica un comentari a l'entrada