Destapo la frescor del matí i me'n poso dos gotes, fins que s'evapori.
.
(Aquest post a inspirat un poema a Un calaix de sastre)
el final d'una memòria
Fa 3 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
3 comentaris:
Guarda'm una goteta, si més no per esbandir la xafogor que em té col·lapsada! preciós.
Et deuen durar ben poc les dues gotes amb la calor que fa!
Una frase molt fresca, si senyor!
Avui ha plogut quatre gotes a Girona...potser dues eren teves :)
Publica un comentari a l'entrada