4 d'agost, lectura de relats i nanocontes al local de La Sociedad, d'Arenys de Lledó, intercalts enmig del concert de Jesús Fusté.
Arribo a Arenys de Lledó amb la dona i el xiquet, a través d'una estreta carretera que travessa la tarda. Ens separa (o ens uneix) de Catalunya el so alegre del riu Algars, una aigua que corre sense aspiracions innates de frontera. Uns quants turistes uniformats d'estiu pugen de banyar-s'hi.
Ja a La Sociedad, saludem la Sandra, engrescadora, i entrem al local on ja assagen el Jesús, el Toni i el Carlos que, en certa manera, toquen per a nosaltres, i el xiquet BADA (així, en majúscules).
Comenten l'ordre del concert i acabem de definir quins contes llegiré abans de cada cançó. Conviden el xiquet a tocar la bateria, però no gosa, vergonyós encara; l'altura de l'escenari impressiona.
Sopem junts, tots sis (el xiquet, a més, xafardeja pel menjador).
Arriba l'hora del concert i entre el Jesús Fusté, els seus músics i jo s'estableix certa màgia. Ens ho passem molt bé. Pujo les escales abans de cada cançó, m'assec a l'escenari, llegeixo nanontes ben acompanyat. Qui sap, possiblement repetirem l'experiència.
Ja a casa, Dels trenta anys es converteix en el vídeoclip més vist de la setmana, desbancant del primer lloc als abanderats de la Festa del Renaixement, a petició del nostre xiquet que el reclama un i altre cop, mentre no para de repetir tot el dia: Jesús Fusté, piano; Toni, guitarra; Carlos, bateria.
Arribo a Arenys de Lledó amb la dona i el xiquet, a través d'una estreta carretera que travessa la tarda. Ens separa (o ens uneix) de Catalunya el so alegre del riu Algars, una aigua que corre sense aspiracions innates de frontera. Uns quants turistes uniformats d'estiu pugen de banyar-s'hi.
Ja a La Sociedad, saludem la Sandra, engrescadora, i entrem al local on ja assagen el Jesús, el Toni i el Carlos que, en certa manera, toquen per a nosaltres, i el xiquet BADA (així, en majúscules).
Sopem junts, tots sis (el xiquet, a més, xafardeja pel menjador).
Arriba l'hora del concert i entre el Jesús Fusté, els seus músics i jo s'estableix certa màgia. Ens ho passem molt bé. Pujo les escales abans de cada cançó, m'assec a l'escenari, llegeixo nanontes ben acompanyat. Qui sap, possiblement repetirem l'experiència.
Ja a casa, Dels trenta anys es converteix en el vídeoclip més vist de la setmana, desbancant del primer lloc als abanderats de la Festa del Renaixement, a petició del nostre xiquet que el reclama un i altre cop, mentre no para de repetir tot el dia: Jesús Fusté, piano; Toni, guitarra; Carlos, bateria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada