Cerco la mirada que sotjava el meus records. Perdut i en mans del vent que se m'emporta, m'invento, per tal de sobreviure, un passat que em salvi.
Per als Relats conjunts d'aquest mes.
PER QUÈ UN DRON M'ESPANTA MÉS QUE UN MISSIL
Fa 15 minuts
8 comentaris:
Tant de bo, en alguns casos, poguéssim reescriure certs episodis del passat.
la mirada que sotjava els records...belles paraules...amb un punt de tristor o melangia...boníssim!
Reescrivint el passat t'ha sortit una desdefinició en el títol.
Relats conunts: relats que desconeixen la jota tortosina. :)
M'agrada moltíssim la teva interpretació tan personal que has fet del quadre.
Poètica i meravellosa!
Buscar i redescobrir tota una lliçó de vida.
Reinventar un passat, tot esborrant-nos, com si tornéssim a néixer. Brollen aus Fènix, de les lletres.
Un pensament molt literari, és a dir, d'escriptor que mira enrere per inventar un passat més galdós. Bon micro relat poètic.
M'agrada "Perdut i en mans del vent que se m'emporta"... trobo que dóna molt de joc per a continuar escrivint. M. Pilar Martínez Herrero
Publica un comentari a l'entrada