El vertigen del trapezista al Club de lectura de Tortosa

Llevantada. La pluja entolla els carrers de Tortosa durant tot el dia i al vespre, per sortir de casa, se n'han de tindre ganes. Tot i això una bona colla de membres del Club de Lectura de Tortosa fan cap a la Biblioteca Marcel·lí Domingo per a acompanyar-me a l'acte que m'he regalat per finalitzar els sis anys com a coordinador, els seixanta llibres, les experiències, les emocions que hem compartit. Però aquest cop vull parlar de sensacions més personals i íntimes, incloses al recull de contes El vertigen del trapezista. Entre els assistents, una perfecta combinació per a un club de lectura: els fidels de sempre i algú que ve per primer cop. Comentar un recull de contes acostuma ser difícil, però hi saben veure una mena de fil conductor entre les històries basat en les emocions, en el tarannà dels seus personatges, inspirats en persones reals els uns, inventats els altres, tots patint el vertigen, els dubtes, el miracle de l'engranatge tan imprecís que és la vida.
Acabo una etapa, però no del tot. Seguiré a la rereguarda del club encarregant-me de la programació, i la Sílvia Panisello serà qui engrescarà les reunions de forma apassionada i intel·ligent alhora.
Avui també ve el regidor de Cultura, Joaquim del Pino, per a agrair la meva tasca i esperonar-nos a continuar.
M'obsequien, amb un bolígraf de record i, sobretot, amb mirades d'estima. No me n'aniré del tot, segur.