L'habitació grisa, de Mònica Batet

L'habitació grisa fou l'estrena literària de Mònica Batet, amb la qual guanyà el XXV Premi Just M. Casero. Ja vaig llegir el llibre poc després de ser publicat, amb l'excusa d'un acte que caldria repetir més sovint durant la Tardor Literària 2006 de Tarragona, on autors de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona vam intercanviar lectures dels nostres llibres (més info aquí). Ella llegí fragments de Postres de músic, jo de L'habitació grisa.
Aquella primera lectura del llibre ja em va impactar, però ara l'he rellegit en motiu que l'autora serà una de les convidades d'aquesta temporada al programa de tv de Canal 21, i em confirma que els llibres de qualitat milloren amb les relectures. La crítica de llavors va relacionar l'estil de l'autora amb un nom tan sagrat com Mercè Rodoreda, i això pot representar una responsabilitat massa gran per a una autora novell, però la seva narrativa suporta bé la pressió, sobretot els seus personatges, les tempestes interiors, la necessitat de ser compresos i estimats, de comprendre's a si mateixos i d'estimar-se també, tal com són, les renúncies obligades de la vida mal digerides algun cop, els objectes que els acompanyen que s'amaren emocionalment.
Us deixo amb un fragment: