Dissabte passat, una de les cites anuals on procuro no faltar, la Mostra Oberta de Poesia a Alcanar, amb Tomàs Camacho com a ànima infinita, que enguany arriba a la IXa edició.
Com ja tinc una edat i no vetllo gaire, vaig sortir prou indemne de la nit poètica anterior a
La Ràpita, perpetrades per Miquel Reverté i Eduardo Margaretto, i faig cap a Alcanar puntual a les 10 del matí.
Una jornada deliciosa en bona companyia, una de les millors formes de llepar les ferides que pateix el nostre país que, tot i això, suraren durant tota la jornada pels nostres cors.
Tomàs sap congregar gent molt diversa, d'origens distants, aprofitant, entre altres coses, la situació canareva propera al País Valencià. Jo m'intento repartir entre el goig de retrobar-me amb estimats amics i amigues de lletres, alguns dels quals normalment només coincidim en aquesta Mostra, i en la il·lusió per conèixer nous amants i visions de la sensibilitat. Crec que me n'he sortit prou bé.
En aquest enllaç podreu trobar els vídeos de totes les intervencions; permeteu-me que en destaqui dos, almenys per veterania: la de Víctor Canicio, irrepetible i indefinible company de la primera de les meves presentacions per allà el 2001, i Manel Ollé, que sempre ens estremeix quan recita, però que aquest cop va estar sublim fins al punt de fer-me saltar les llàgrimes.
Jo vaig recitar una llista de "gestes innecessàries", i alguna coseta més de regal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada