Tot i no
ser un autor amb milers de vendes, que rebi un allau de comentaris i sensacions
de lectors i crítics, de tant en tant m’arriben notícies del destí d’algun dels
meus llibres, de les emocions que desperten; són esquitxos preciosos que
il·luminen el meu cel literari, per la seva bellesa, espontaneïtat i, crec,
sinceritat.
Fa unes
setmanes, per exemple, un exemplar de
L’espectacle de la vida (coeditat per Ganzell Editors i Editorial Petròpolis), el dietari, el llibre que potser més m’estimo, fa cap
a Osona, a mans d’Eva López Ballester, valenciana a la plana de Vic.
Ara, via
instagram, m’envia unes fotos de textos del llibre en una pissarra, i m’explica
el següent, que copio pràcticament de forma literal:
Tinc dos grups, els encanta que dicte en català valencià😅 I jo soc molt feliç perquè veig dos grups de dotze persones motivades,
contentes, que somriuen i riuen i ho passen bé a classe. I milloren
l’escriptura en català. I quan un dimarts és festiu em diuen que m’han trobat a
faltar.
Junt Mercè Rodoreda, Núria Cadenes, Caterina Albert, Irene Solà o Joan
Sales, des d’avui dicte també textos teus. Així que mil gràcies per escriure i
per contribuir a la felicitat de vint-i-quatre persones d’entre seixanta i
vuitanta-vuit anys, i a la felicitat de la profa, valenciana a Vic, de gairebé
cinquanta-tres😊😘
Tinc o no
tinc motius per a somriure i sentir-me un escriptor afortunat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada