Ja sé que tots estem cansats d'aquesta polèmica, però sovint he posat comentaris en altres blogs i encara no m'havia pronunciat al meu.
Pel que he anat llegint i escoltant, es pot resumir que els partidaris de la nomenclatura "bloc" es basen en l'associació d'idees amb el bloc com a objecte, i en la millor adequació a la normativa catalana.
En primer lloc, he buscat a l'enciclopèdia el mot "bloc" i apareix el següent: [1905; del fr. bloc, íd., i aquest del neerlandès blok 'tronc tallat']. Pel que es veu, i perdoneu-me si m'equivoco, la paraula "bloc" és una adaptació del francès que, al mateix temps, ho és del neerlandès, i la versió més autòctona, per tant, hauria de ser la "llibreta" de tota la vida. La paraula bloc, referida a llibreta, ja està molt integrada a la nostra parla, però és posible que al seu dia hi hagués també certa polèmica, i els més integristes n'esteguessin en contra. Per tant, la pretesa catalanitat del mot "bloc" referida a webblog, flaqueja una mica.
En segon lloc, és cert que la normativa catalana (la famosa norma de PeTaCa i BoDeGa) dicta que a final de paraula, després de vocal tònica, cal posar una "c" enlloc d'una "g"; però també és cert que aquesta norma té moltes excepcions, com ara mag, pedagog i demagog.
Per tot això, i atès el gairebé unànime ús mundial del mot blog, jo en sóc cada cop més partidari. De totes maneres, per més voltes que li donem, al final, segurament, acabarà imposant-se el mot que s'imposi pel seu propi ús.
26 comentaris:
En un comentari a un post d'Emigdi Subirats em vaig decantar per l'ús de bloc. Després he anat llegint més punts de vista i no ho tinc del tot clar.
Però l'argument que es basa en el fet que l'original amb anglès és blog i que per això hauria de mantenir-se no em sembla prou sòlid. D'aquesta manera hauríem de parlar de standards, sport, scanner, London, New York, etc.
En canvi hem adaptat les paraules angleses a la nostra llengua amb canvis de grafia.
El debat, potser, no es tancarà mai.
Jo prefereixo bloc, per adaptar la paraula anglesa a una grafia que prèviament ja ha estat adaptada per la llengua catalana amb una altra acepció. A més, trobo que és més fàcil dir blocaire que blogaire, encara que puga semblar una ximpleria. Però si algú vol escriure blog, per mi, no és cap problema. Jesús té raó, és una polèmica que ja cansa. Que cadascú ho escrigui com vulgui.
A mi m'agrada més blog, però no pas per cap raó lògica, sinó més aviat perquè em sona més còmode. tot i això, al meu vaig decidir posar-li bloQ ja d'entrada, per evitar discussions
salut!
Jo em sento còmode amb bloc i a més tampoc no ho evig descabellat amb la metàfora del bloc de notes. Ho és més que no pas un registre, origen dels blocs.
A més, el Termcat, referent en terminologia, recomana bloc.
Si no ho heu fet ja us recomane llegir el que escriu el Gabriel Bibiloni sobre el tema: http://bibiloni.cat/blog/blog.html
He llegit el Gabriel Bibiloni i em sembla molt interessant el seu punt de vista. Ara bé, crec que les entitats per a la normalització també s'han d'escoltar. Si d'aquí un temps el Termcat recomana un altre terme, o l'IEC decideix que és blog el nom de la cosa, aleshores jo utilitzaré blog però, mentrestant la paraula normativa és bloc. Potser és ser molt rígid però, no sóc qui per inventar-me el terme si ja n'hi ha un.
Quan jo era petita tenia llibretes, de les que anaven grapades, ara ja gairebé no se'n veuen.
No recordo exactament si va ser pels volts dels meus 7 ó 8 anys van començar a aparèixer els blocs, amb espiral, les primeres de tenir-los van ser les més "pijes" de la classe.
Jo, secretament, les envejava.
La meva mare no em comprava blocs perque deia que era massa fàcil arrencar-ne els fulls.
Ara entenc la meva mare, la meva filla malbarata molts fulls, és tant fàcil arrencar-los!
Potser per això prefereixo blog, els blocs em van crear traumes a la infantesa i ara em porten moltes depeses.
He oblidat dir que estic d'acord amb els arguments d'en Bibiloni.
L'associació d'idees la trobo una mica esbiaixada. Jo per escriure un diari personal utilitzaria una llibreta, que no un bloc, que normalment és una cosa més senzilleta més per fer-hi quatre anotacions. Probablement no parlaríem de "bloc" si no fos per la semblança amb la paraula anglesa. Tampoc veig gaire lògic això de dir-ne blocaire, i encara menys blogaire. No m'extendré més perquè ja som uns quants bloguistes que en parlem al nostre blog, començant pel Bibiloni.
És respectable el criteri de seguir la normativa, però cal recordar que el Termcat també l'ha espifiat unes quantes vegades com quan va recomanar l'ús de "dip" i dipaire per diari interactiu personal.
Home, tonteries com este no cansen als freakis de les debats de paraules i altres trivialitats de la vida !!
Jo, prefereixo blog perque aixo sempre em recordarà a Capitan Kirk "Captain's Log, stardate 2348 ..." !
Es una llarga i "fascinant" historia aixo d'adaptar paraules entre llengua i llengua ...... pensant en el blog/bloc i la explicacio fonetica, aixo m'explica perque molts d'alumnes meus (dono classes d'anglès), confonen les paraules "glass" i "class" o "dog" i "dock".
Per que la obsessio en "gerunditzar" paraules en "català" com si fossen de l'angles - per que footing, parking, shelving, alto-standing etc?
I per que en Barcelona per parlar del nou sistem de llogar bicis, ho diuen "bicing" ? Evidentment sona a anglès a qualsevol persona que no sap anglès, donat que anar en bici ja te un gerundi en anglès i es "biking". Per que a Bcn no van agafar la paraula biKing i no biCing (pronunciat "s" i no "k") ?
Mmm, ara no domiré ... i menys si no hi ha debat electoral avui.
És cert que el Termcat va recomanar dip i després ha corregit. Però, que el Termcat recomani no vol dir que pontifiqui. És més, a la llista de terminologia de Softcatalà sovint arriben consultes de l'organisme per demanar l'opinió de les persones que estan més familiaritzades amb els usos dels termes tecnològics.
Ara bé, el problema és que si tots ens postulem com filòlegs autoritzats, no sé què estem fent no enviant un currículum a l'IEC o al Termcat -és broma, no us enfadeu-. Hi ha un organisme que s'encarrega de recomanar termes. Jo prefereixo utilitzar els termes recomanats per tal de mantenir una uniformitat de criteri en el seu ús. Si hi ha errors i s'esmenen no veig on hi ha el problema. Ja canviarem, que això ho podem fer sense que sigui cap daltabaix.
Hola senyor Tibau;
He llegit el teu post una mica en diagonal, perquè a mi també em cansa, aquest tema.
1. El terme "bloc" és un préstec de fa més de cent anys per designar un objecte semblant a una llibreta o quadern.
2. El terme "blog" procedeix de l'anglès "web-log", que ve a ser "quadern de bitàcola" o "diari" en web.
3. És cert que hi ha similitud semàntica entre ambdós termes; tanmateix, designen coses diferents i l'etimologia no hi té res a veure.
4. En català hi ha un procés fonològic que fa que totes les consonants obstruents subjacents a final de mot es pronunciïn sordes. Així, pronunciem "lloc", amb k, però diem "llogarret", amb diguem-ne g. L'escriptura té a veure amb l'etimologia: lloc prové de locus, sorda en llatí; mag prové de magus, sonora en llatí.
5. Si la grafia obeeix a l'etimologia, i "log", en anglès, és sonora, llavors "blog" hauria d'escriure's amb G malgrat que nosaltres la pronunciem K. Hi ha raons etimològiques i semàntiques per defensar-ho.
6. En tot cas, jo defenso escriure "bloch", respectant la tradició ortogràfica prefabriana, la qual va representar una ruptura abismal amb el català que més o menys s'havia anat escrivint fins aleshores.
7. Més informació a l'enllaç. Salut!
Com veieu, encara que sigui una polèmica que ja cansa, encara desperta expectació i gran quantitat de comentaris. Felicitem-nos, perquè això vol dir que ens ho prenem amb moltes ganes i és un dels motius pels quals el català està ben present a la xarxa, en forma de bloc, de blog, de bloch o de blok.
Jo sempre faig servir el terme blog. Potser és perquè en la meva feina em passo el dia llegint en anglès.
No acabo d'entendre els partidaris del terme bloc. No he vist cap argument prou fort que em convenci de per què hauríem de canviar la grafia del mot.
Doncs apa, com he dit en el primer comentari. Els defensors de la paraula blog que volen tenir fidelidad al anglès hauríen d'escriure sport, whisky, worldwideweb, kilt sense voler adaptar fonèticament els neologismes o de contrari cercar un equivalent en estricta llengua catalana que els plagués més que bloc.
doncs com vulguis, per a mi no hi ha polèmica, , si bloc és una accepció que s'usa correntment i en aquest cas és un bloc de notes cibernètic on fas apunts i a més és interactiu. doncs vinga bloc.
Si a tu et va bé blog, doncs fantàstic, jo vaig començar a VilaWeb amb l'altra bloc, que va ser el primer Generació..., però sentia la necessitat d'obrir-ne un de més personal i el vaig anomenar igual però amb el subtítol diferent, a l'un l'anomeno; "perquè tenim coses a dir! ", més crític i aquest; "perquè hi ha vida més enllà de la xarxa! "...
i amb la diferència, així m'he identificat al bloc... i m'hi trobo molt còmode.
No hi ha polèmica.
salut
Per mi no és una qüestió de fidelitat amb l'anglès, sinó de fidelitat al significat de la paraula. Un blog és un concepte que va portar el segle vint-i-u, i que està a anys llum del que representa un maleït bloc de notes com el que porten els fusters a la butxaca de la camisa per apuntar quatre mides.
Més raons aquí
Bé, deixam discrepar. El weblog és un concepte del segle XX, de finals del segle XX, amb un boom al segle XXI. Però, això no és motiu suficient per adoptar blog i no bloc.
Arguments com els de Gabriel Bibiloni em sembla en canvi, raonables i fonamentats.
Crec que la qüestió hauria de ser si cal demanar que la terminologia es canvïi, amb l'ajuda d'aquestes persones que hi entenen, en comptes de preferir utilitzar la llengua de forma més arbitrària, escrivint les paraules com ens doni la gana.
Una cosa, penso, és voler escriure en la nostra variant dialectal. L'altra és tirar pel dret -suposant, és clar, que ens importa la llengua-.
El boom dels blogs a tot el mon està força lligat a l'aparició de Blogger al Juliol de l'any 2000, abans estava molt limitat a quatre frikis informàtics, però bé tampoc discutirem per això.
Dius que no és motiu suficient, i jo no he dit pas que sigui suficient ni que sigui l'únic motiu, per aquesta regla de tres tampoc seria motiu suficient que blog i bloc s'assemblin.
De fet ningú diu que s'hagi de dir així perquè és com es diu en anglès, hi ha una sèrie de raons, encara que tampoc seria la primera paraula ni l´última que ve de l'anglès, sobretot pel que fa a tecnicismes.
He arribat a llegir que els que discutim el tema som una mena de filòlegs de postal. Jo crec que simplement podem donar la nostra opinió com a usuaris de la llengua que som, no pretenem res més.
Val a dir que Bibiloni no és l'únic filòleg o lingüista a favor de blog, sinó que en són una bona colla.
Blogger va nèixer l'agost de 1999 de mans de Pyra Labs (http://www.blogger.com/about). El primer bloc es considera el de Tim Berners Lee al CERN, a la primera meitat dels 90. Un altre bloc que es considera en altres lloc el primer de la història, és Scripting News, de Dave Winer, de 1997.
Per cert, normalment són quatre dels anomenats friquis informàtics els que tiren del carro al qual després puja molta gent, com si tota la vida haguessin estat blocaires o usuaris de les TIC. Una mica de respecte pels quatre friquis.
Jo no discuteixo si Bibiloni té o no raó. Expresso les meves preferències per la paraula bloc i, a més, em remeto a la terminologia recomanada actualment.
Crec que els comentaris d'Emili Nieto Alcover l'encerten parcialment i que Manel Zaera també encerta en bona part, amb la qual cosa resoldríem fàcilment el problema, si no fóra que Fabra va decidir valorar excessivament l'etimologia alguna vegada, com és el cas de les oclusives a final de dicció en els mots savis, «amb la qual cosa es deixava pas en català a grafies sense tradició» (segons Mila Segarra).
És curiós llegir que Fabra, atés que ho havia embolicat amb eixa primera decisió, va decidir que podíem continuar amb l'embolic (cas de -ig, -g, -tg*) i no amb el criteri de -tx, -tx-.
I ací estem, «modernitzant» el problema ara amb mots anglesos... I això que esta vegada el teníem (i el tenim, amb la decisió del Termcat) resolt amb «bloc».
Blogger neix a l'agost de 1999, però el servei és llança al públic al juliol de 2000 segons la Wikipedia. És igual, potser tens raó, no importa. Quan he dit que era un invent arribat amb el segle vint-i-u només em referia a la seva popularització i adopció per una part significativa dels internautes. Ja sé que n'hi havia abans, però el fenomen esclata sobretot amb el boom de la web 2.0. I aquí no en comencem a dir bloc fins que se li acut a Vilaweb l'any 2004.
Friquis o freakies??
I suma i sigue .... per l'explicació detras d'una altra mal-adaptació de l'anglès, mireu l'article sobre, lo aqui anomeneu, freakies/friquis a El Pais del diumenge dia 2.
Friquis o freakies??
I suma i sigue .... per l'explicació detras d'una altra mal-adaptació de l'anglès, mireu l'article sobre, lo aqui anomeneu, freakies/friquis a El Pais del diumenge dia 2.
perdo, l'ultim comentari anonim era meu - (freakies) - pero abans de poder signar-ho el meu pc (de la epoca més bé 0.2, no 2.0) s'ha tornat boig.
No he pogut llegir El País però, sí que sé que freak ve a ser estrafolari i no, com s'utilitza aquí, per referir-se a tothom que està al dia en temes TIC, ja sigui jocs, aparells electrònics, eines d'Internet, etc. És més, potser aquí quan a algú se li diu friqui s'està referind al nerd.
Passa el mateix amb el terme hacker, que es confon amb pirata informàtic, quan realment es refereix a expert o especialista, mentres que el pirata és el cracker.
Aquí juga un paper important el desconeixement de l'argot.
Quant al fet que aquí no se li deia bloc fins que Vilaweb no ho va començar a fer, val a dir que aquí s'han utilitzat diferents noms: bitàcola era un dels més utilitzats. Mentres un terme no està normalitzat o no hi ha cap proposta, és normal que algú s'avanci. En aquella època, l'any 2003-2004, jo utilitzava bitàcola, diari personal i bloc (http://manelzaera.blogspot.com/2004/07/ja-hi-ha-rss.html). Hi havia encara confusió de termes.
Publica un comentari a l'entrada