Roba estesa, vida estesa, eixugant-se al raig de sol, al tebi toc de l'aire que passa, ben a la vora.
.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
6 comentaris:
Lo de que hi ha roba estesa sempre ha tingut mes signi ficats .
Oi que hi ha normatives que no deixen estendre la roba que es vegi pel carrer? què ens passa als humans que ens sembla que veure roba estesa fa lleig però veure la pobresa pels carrers no ens afecta?
Per això mai em compraré una assecadora.
Salutacions!
Acabo de passar per primer cop per aquet blog i cal dir que m'ha impactat bastant aquest post, pel seu caire reflexiu.
I gracies per escriure en català!! No tots els catalans ens animem a fer-ho.
M'agrada la senzillesa de les teves imatges i la profunditat dels teus comentaris.
Salutacions
Sí, si representa tota la paleta de colors.
Publica un comentari a l'entrada