tens un racó dalt del món: El record d'aquell mar

03 octubre 2008

que has desat a la vitrina,

batega encara,

i l'onada,

i la sal,

i la gavina.

rebaixes ha dit...: Fi i suau com l'airet a ran de platja,; 3 d’octubre de 2008 14:54
Carme ha dit...: Breu i preciós, com la teva onada.; 3 d’octubre de 2008 15:52
Striper ha dit...: I el sol a sobre la pell.; 3 d’octubre de 2008 18:13
mai ha dit...: Les paraules senzilles són les que més diuen.; 3 d’octubre de 2008 19:07
la Teresa ha dit...: De tots els poemes que he llegit en el teu blog és que el que més m'ha agradat amb diferència. Amb poques paraules ens portes el record del mar i les vacances.; 3 d’octubre de 2008 20:01
Òscar Cavero 100%% ha dit...: com sempre precios i encantador; 3 d’octubre de 2008 21:11
Lliri blanc ha dit...: un poema precios!...com una caricia de brisa sobre la pell daurada
Saluts; 4 d’octubre de 2008 23:40
Anònim ha dit...: El mar:

El mar quan és record és sucre,
quan és oblit és llàgrima immensa,
quan és un nom és una multiplicació
de sospirs agermanats amb ressons d'amor,
quan és poema és una mirada que cerca la sang de sal del bell blau,
quan és carícia és color arena
del llindar que sempre el besa,
quan és bes és infinit,
quan és inspiració és el diccionari vestit de gala per oferir mots mullats de festa a tots els cors imantats per la cançó més profunda de la bellesa.

A. Guiu.; 6 d’octubre de 2008 15:28
floquet ha dit...: felicitats, aquest poema m'ha semblat genial!; 7 d’octubre de 2008 0:42