tens un racó dalt del món: El record d'aquell mar

03 d’octubre 2008

El record d'aquell mar

que has desat a la vitrina,

batega encara,

i l'onada,

i la sal,

i la gavina.

9 comentaris:

rebaixes ha dit...: Fi i suau com l'airet a ran de platja,; 3 d’octubre del 2008, a les 14:54
Carme Rosanas ha dit...: Breu i preciós, com la teva onada.; 3 d’octubre del 2008, a les 15:52
Striper ha dit...: I el sol a sobre la pell.; 3 d’octubre del 2008, a les 18:13
mai ha dit...: Les paraules senzilles són les que més diuen.; 3 d’octubre del 2008, a les 19:07
Teresa Bosch ha dit...: De tots els poemes que he llegit en el teu blog és que el que més m'ha agradat amb diferència. Amb poques paraules ens portes el record del mar i les vacances.; 3 d’octubre del 2008, a les 20:01
Òscar Cavero 100% ha dit...: com sempre precios i encantador; 3 d’octubre del 2008, a les 21:11
Lliri blanc ha dit...: un poema precios!...com una caricia de brisa sobre la pell daurada
Saluts; 4 d’octubre del 2008, a les 23:40
Anònim ha dit...: El mar:

El mar quan és record és sucre,
quan és oblit és llàgrima immensa,
quan és un nom és una multiplicació
de sospirs agermanats amb ressons d'amor,
quan és poema és una mirada que cerca la sang de sal del bell blau,
quan és carícia és color arena
del llindar que sempre el besa,
quan és bes és infinit,
quan és inspiració és el diccionari vestit de gala per oferir mots mullats de festa a tots els cors imantats per la cançó més profunda de la bellesa.

A. Guiu.; 6 d’octubre del 2008, a les 15:28
arnald ha dit...: felicitats, aquest poema m'ha semblat genial!; 7 d’octubre del 2008, a les 0:42